Ni sang ni gens

Vaig néixer sol,

amagat sota una col.

No tenia mare ni pare.

Però sí el calor d’un contenidor.

Les meves primeres percepcions

foren un munt de males olors

Podia haver mort.

I no em va donar la gana.

Vaig plorar ben fort.

I vaig tenir sort.

Per allí uns nins passejaven.

Les seves veus em consolaren.

La soledat ja s’evaporava.

La companyia es respirava.

Els seus crits atragueren a altres.

De cop, vaig passar d’estar sol

a estar rodejat per una gentada.

Una sirena sonava

al compàs d’unes llum carabasses.

El món content celebrava

la meva nua arribada.

Uns braços m’acolliren.

Eren àngels amb bates blanques.

Em rentaren, em vestiren.

Ja ni fred ni calor passava.

Al cap dels dies…

em regalaren una família.

Ara ja tenia pare, mare i germà gran.

Amb ells he descobert l’amor.

Amb ells he rigut i he plorat.

Amb ells sempre hem fet pinya.

Entre nosaltres no hi ha mentides.

Només ens estimem sense condicions.

Som fidels i estem allà quan ens necessitem.

Les penes, les compartim, i ens recolzem.

La família no és sang i genètica,

sinó és omplir el buit de soledat d’aquest planeta.

Passi el que passi,

Faci el que faci

La meva família sempre em farà costat.

Família és l’amor ben trobat.

Anuncis

20 Respostes to “Ni sang ni gens”

  1. Ostres, Carolina. Tinc un cas molt proper que respon a aquest poema!
    Gràcies novament. I és que em sorprens cada vegada!

  2. és el cas de molta realitat sens dubte una vegada més escrita amb paraules plenes d´esperança i amor… m´agrada molt Carolina!! amor ben trobat , si senyor!!!! sang del color que sigui !!

  3. M’agrada molt Carolina, com sempre…És una història feta poema, em puc imaginar la narració perfectament…M’agrada…

  4. Ostres Carolina, una historia que de fet comença en una tragedia com es va transforman am una odisea de’esperança i amor,que maco l’as explicat,m’ agradat mol.

  5. Està clar que familia no és només la biològica, sino la que cadascú de nosaltres consideri familia.
    Jo per exemple, a tu Carolina i altres amistats com tu les tinc dins el meu cor en un apartat proper on tinc la familia.
    Gràcies per compartir amb tots nosaltres, tantes coses, ets molt rica, em refereixo a valors que no es guarden precisament en un banc…

  6. Que tendre Carolina!!!!!! M’ha agradat molt.

  7. Passi el que passi,
    Faci el que faci
    La meva família sempre em farà costat.
    Família és l’amor ben trobat.
    Molt encertat , la familia es caliu, acolliment ,tendresa es el
    bressol , els braços oberts , el refugi, la familia es el tot

  8. Com ja he dit en altres ocasions,mágraden molt els poemas que escrius,son plens de sentiments,i de molta dulÇura,que arrivan facilment a la gent que els llig. Una vegada mes vos don s’anora bona per tot lo que transmitiu. Una abraÇada molt forta i endevant perque val la pena.

  9. M’agrada molt la imatge :o).
    No importa si la família és teva o ets adoptat, el més important és que t’estima.
    Moltes gràcies pel poema.
    Monika de 2n de PQPI

  10. Està molt bé, m’ha agradat molt, ho has enfocat d’una manera…no sé com descriure-ho. Ho he llegit i m’ha recordat la història que li van contar a la meva mare quan em varen recollir, i en això tens tota la raó:

    La família no és sang i genètica,
    sinó és omplir el buit de solitud d’aquest planeta.

    A n’això, ho tenc clar i comprovat.

    Un abraçada. David

  11. Estoi de acuerdo, si importante son los lazos genéticos (filiales).
    También es importante i no debamos olvidarlo, es el amor humano (el amor al prójimo).
    La metafora me agradó muchisimo es muy cercana.
    Gracias Carolina un besito=)

  12. Un altra vegada gracis per el poema.
    Molt bó.

  13. Holaaa!! està molt bé el poema, quan el llegia hem veniene imatges hehehe gracies un altre vegada

  14. tens la capacitat de fer-me viure els teus poemes , amb les teves paraules sobre la família… increible.. Gràcies de nou !!

  15. Holaaa una altra vegada gracies per el poema
    un altre poema molt bo magradat molt
    una abrazada bss

  16. Gran poema,si senyor.
    L’amor de la família
    es el mes important desde
    petits,siguis adoptat o no.
    Cap persona es mereix estar
    sola i menys sense una familia

  17. Nins, heu fet molt bones intervencions, veig que també heu fet feineta sense haver vengut jo, està molt bé!

  18. geniaaaal!!!. Tendre i simpàtic i unir aquestes dues coses em sembla, vaja, que no és fàcil

  19. ben real, i si al final es troba l’ estimació lluny,
    tan se val, l’ important es compartir i donar, sense mirar colors ni origens.

  20. m’agrada molt! 🙂
    Quina sort poder tenir i formar part d’una família que actui com a tal, sigui quin sigui el model que segueixi…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: