Només la meva motxilla

Lligams embolicats
que ens empresonen
i ens fan mal.

La llibertat no demana companyia.
La veritat fuig de les mentides.
La il·lusió somnia amb les utopies.
L’esperança juga a l’atzar tots els dies.

I jo no vull més que carregar la meva motxilla,
sense cap més ajuda que l’estima altruista,
sense cap més sentit que el d’una vida digna,
sense cap més mal de cap auto-masoquista.

Som responsables dels actes que fem
però no d’aquells que ens són aliens.
La solidaritat no és un forat
pel què escolar-se i acomodar-se,
allà on sembla tot cantat.

Cal lluitar per un mateix
i no repenjar-se en els demés.
Cal afrontar la realitat
i no amagar-se en el forat.

Prou, prou, prou

El camí és llarg
i cadascú ha de carregar la seva pròpia motxilla.


Una resposta to “Només la meva motxilla”

  1. Tots tenim una motxilla hi ha qui la carrega ell mateix i hi ha qui li dóna a un altre per a que se la portin. Jo prefereixo no repenjar-me amb els demés, ser autosuficient o provar de ser-ho! Som qui vàrem ser i qui serem… una línia que ens omple la nostra essència. Negar el passat no és res més que arrossegar-lo, que cometre sempre els mateixos errors, que està atrapat en aquell cercle viciós que et despulla de passat però també de futur. Ho veig tan clar, tot això!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: