I tu qui ets?
Deu.
Dos.
Deu.
Cap i cua
Cua i cap
Un dia especial.
Llum màgica de cor a cor.
Cercàvem tots quelcom,
el retrobat tresor mort.
Un saltar d’ànimes diàfanes,
D’aquí a allà, d’allà a aquí.
Vigilant el perill
de ments cegues
que cerquen en les lletres
aquelles matemàtiques fugisseres
que no saberen trobar ni entendre.
I entremig, un posat barceloní, bizantí.
Bipolarismes palesos, entesos, pretesos.
No hi ha barreja, la tossudesa és estesa.
Les mofades s’esplaien indignades, preteses.
No escolten, sí xerren i fan allò que critiquen sempre.
Àvies que pogueren ser sàvies però no volgueren.
Superficialitat ben captada i poesia aburgesada.
Pocs anys queden, pocs anys manquen.
La sentència espera, desespera.
Judicis frustrats.
No hi hagut foguera.
Només al test, una pixera.
La polèmica ha encès el vers lliure.
I la trobada ha fet néixer, créixer, viure
Aquella amistat que durarà tota la vida.
L’eterna i somniada complicitat ambigua
Vista a les nines dels ulls de mirades fortuïtes
Entre ànima i ànima ufana de ser allò que som
Que el temps perpetuarà a la claror de la tardor
Essència del sentir i estimar sense por.
M’esborrona la pinya i el record.
La llar de foc del vostre cor.
La calidesa, la comprensió.
El somriure franc i sincer.
Ja no em queda res al tinter.
No tothom pot veure la màgica llum.
El món es crema…
Hi ha molts que queden cecs pel fum.
SOMNI TURQUESA 
Ha, ha, ha, ja es veu de què parles, clarament per aquell que no estigui cec. Un plaer haver-te i haver-vos tingut materialitzats. No has estat una mica dura amb l”àvia’ ??? 🙂 Ei! que no m’oblido de la invitació que ens vau fer!!! Jo hi porto la guitarra i anem la meva dona i jo, i el meu fill, si és que també el convideu!!! 🙂 Tot un plaer. Mercès i molta força, il·lusió, màgia i sort
La invitació és per tota la family, és clar!
I respecte a l’àvia, he estat un mirall de la seva ànima. Té el què ha provocat 🙂 Però no només va dirigit el poema a una àvia, va dirigit a totes aquelles àvies que estaven indignades amb l’art que els va ser regalat.
Cal ser tolerant amb la gent gran. No podem jutjar des de l’anacronisme.
El poema està molt bé, Carolina, inspirat i amb paraules ben trobades.
Gràcies Anna Maria. També cal ser tolerant amb la gent jove que comença els seus nous projectes i no trepitjar els somnis que tinguin sense cap mena de consideració, des de les alçades imaginàries. Tinc la sort de tenir molts amics de totes les edats, m’encanta la gent gran i sent esperantista, tinc la sort de tenir molts vincles amb gent llibertària que ha patit els camps de concentració. Però no hem de caure en l’error d’etiquetar les generacions, a cadascuna d’elles hi ha gent que desprèn sentiment i amor pels demés, però malauradament tota la humanitat no ho fa (joves i grans), només cal mirar la societat occidental (la més propera a nosaltres) cap a on va. Cal ser sempre tolerant però això no vol dir que davant les injustícies hàgim de callar. Per sort, tenim la llibertat de les nostres paraules, filles dels nostres pensaments. Visca la paraula, visca la llibertat!
Les àvies son sàvies, has nascut en una altra època, en un altre context, s’ha de ser més tolerant i posar-se a la seva pell, a la seva època.
De totes maneres….moltes felicitats pel poema
Hi ha moltes àvies sàvies, de fet tinc poemes dedicat a aquestes àvies, tolerants, que estimen, que transmeten caliu, amor, tendresa, que ensenyen, que encoratgen, que veuen més enllà dels anys perquè recorden l’essència de la joventut i que només pel fet d’haver viscut més anys saben transmetre la tolerància i la tolerància sempre els és de volta.
La tolerància no vol dir callar davant les injustícies… quina llàstima que encara hi hagi gent que pensa així… on ha anat a parar la solidaritat? S’ha d’acceptar la falta de respecte i la mofa? Bé, jo davant de tot això no miro cap a un altre cantó, ho sento. La vida és haver d’acceptar amb les conseqüències de les teves accions i comportaments.
Malauradament la saviesa no la té tothom, perdoneu. Ni tampoc jo. Per això aprenc amb TOTS la gent, sigui gran, jove i fins tot infant!
Estimo a totes aquelles àvies que m’han ensenyat a ser com sóc ara!
https://somniturquesa.wordpress.com/ulls-de-mel/ Poema d’en Daniel que va dedicar a aquest bloc i parla de les àvies sàvies jejeje
https://somniturquesa.wordpress.com/tu-ets-la-teva-estrella/la-pau-ens-espera/ Poema meu de fa poquet temps que parlo dels avis savis.
Carolina, descrius perfectamnet el que va succeir el 10/2/10 a la sala Vivaldi i fora…
Fas una valoració sincera i equilibrada, és com si fessis un resum en el que apareixen fotografies o radiografies de les ànimes de tots els que hi eram presents, ens mostres els factors més foscos o negatius, però sense oblidar els més lluminosos o positius…
De la famosa avia, amb tots els respectes prefereixo no parlar-ne, només dir que si hagués posat una mica d’amor en la seva intervenció, hagués mostrat més respecte i possiblement ens hagués aportat a tots alguna cosa més que el neguit que en el prmer moment em vaig pensar que només jo sentia.
Carolina ets una persona transparent, molt sensible, tens capacitat de convocatòria, et fons amb les persones que estàs, tens molta energia, i penso que el que persones molt expertes en poesia et puguin notar a faltar en la forma o jo que sé en que, del que escrius, ho compenses sobradament amb la teva humanitat, força expressiva i capacitat d’inspiració.
Aquest sentit que tens de la justicia tan desenvolupat, i el teu esperit lluitador, no et permeten restar indiferent devant de qualsevol cosa que passi al teu voltant, i aquesta generositat que demostres amb els teus congeneres, fa que les persones captin rapidament la teva essència, suposo que això t’ha aportat una reciprocitat comnicativa amb la gent enriquidora, també suposo que alguns cops t’ha fet més vulnerable a les males influències o t’ha portat a consequències o situacions dures…
De totes maneres encara que s’ens faci dificil d’acceptar el patiment, ens enforteix i ens fa creixer… Tu n’ets un exemple viu.
Carolina, tolerem sense deixar de lluitar per les nostres conviccions.
Visca la paraula, visca la llibertat!
els ulls s ´em fàn grossos i el cor s´ em encongeix de veure com el món es crema cada dia més sense que puguin veure la màgica llum.
Las avias no son savias,per el sol fet de sero son savias,”las que ho son ” perque intentan avanzar am el tems,i sobre tot perque convinen experiencia tolerancia i comprenciò que jun am l’ amor es el equilibri perfecta per gaudi de saviesa.Gracias Carolina per comparti en mi uns escrits tan genials.
Ser àvia no vol dir no acceptar l’evolució de la societat. Ni el reconeixament i l’inspiració de la gent jove o que simplement són diferents. Les àvies també van ser joves i segur que també van fer la seva revolució i ara estant encarcarades i pressoneres del seu passat.
Desitjo no ser com elles. M’agradaria ser una àvia (encara que ja tinc un nét), “però encara sóc jove” com dic m’agradaria arribar a ser una àvia dolça, tendra, revolucionaria plena de llibertat i gaudir de la joventud de la seva energia i dels nous fruits que d’ells brotent i sobretot ser respetuosa i tolerant. I estimar a estimar molt la vida com cada dia va canviant i evolucionant.
Núria seràs una àvia sàvia (encara que siguis ja àvia) perquè ja ets sàvia. Mai has suportat les injustícies i pensa que amb els anys aquesta gran sensibilitat s’accentuarà. Ets la meva passionària particular i t’agraeixo que sempre em facis costat perquè saps i coneixes el meu interior perquè sóc així, tal com em mostro i no m’amago rere estereotips culturals i somriures falsos. Una abraçada turquesa i sobretot ben irreductible, Fanzina!
Carolina, no et conec ni tampoc sé que et passa però dones la sensasicó de ser molt poc tolerant. Llegint els teus poemes sembles una persona genial, amb molta sensibilitat, molt capacitada per expressar- te en poesia. Però justament en aquest poema tant en el post com en el FB, es denota una persona autoritaria, sense respcete a l’Anna Maria, i bastant grullera. Vull pensar que has tingut un mal dia….i que tornis a ser la persona que donava gust llegir-la.
Benvolguda Jordina:
Dius que no em coneixes però saps els meus cognoms i la foto, a més de tot el què escric al meu bloc. Jo no puc dir el mateix de tu. Com diu el meu poema: I tu qui ets? Un cop sàpiga qui ets podré contestar-te als teus comentaris.
Gràcies en avançada per la teva transparència. Et volia enviar un correu privat però el teu e-mail és fals….
Veig Jordina que en altres ocasions m’has comentat amb el nom de Maite. I tu qui ets?
La Jordina s’ha quedat muda perquè no es diu Jordina. Sé qui és però respectaré que vulgui mantenir-se en anonimat. Aquest és el tipus de persones que titllen a d’altres de poc tolerants, de grolleres, i d’altres coses que no repetiré. Jo a través dels meus escrits transmetré els meus valors i lluitaré sempre amb la PARAULA contra les injustícies. Senyora Jordina o senyora Maite o senyora Teresa… jo no tenia un mal dia, perquè amb aquesta regla de tres cada dia meu seria un mal dia i precisament perquè no em quedo a la superfície, no em quedo amb l’embolcall … jo nedo a la profunditat i miro l’essència del contingut. La convido a que faci el mateix, la seva vida millorarà 🙂 Una salutació ben turquesa.
Escolteu poesia urbana, que fuig de les mentides i es mostra transparent, tal i com és, penseu-ho bé, pel després.
http://www.goear.com/listen/8cb92c3/mierda-violadores-del-verso
Qualsevol semblança a la realitat és pura i dura coincidència.
La poesia és molt bonica i reflecteix evidències que massa vegades passen desapercebudes als ulls d’aquells que no volen ni podran mai veure, cegats pel fum que els hi nega i els hi negarà la llum, la més pura dolçor de les paraules sense límits ni marges, pressions atmosfèriques que enlairen versos lliures, més enllà de les ales, alçant el més màgic vol, gràcies a les paraules angelicals de somnis turqueses ben purs, et declaro l’amor, que mai no mor.
http://cat.bloctum.com/asterix/2007/05/10/us-declaro-lamor-mai-no-mor/
Gràcies, Daniel. Tinc la gran sort de compartir de moltes coses amb tu, entre les que s’hi troben uns valors que fugen de la hipocresia i la falsedat. Sempre hem estat transparents perquè no tenim res a amagar. Diem la nostra davant d’injustícies que estan fora de lloc. La nostra ment no té límits perquè no ens els posem. Gràcies per la cançó, és molt canyera! I la poesia és una prova més que en el passat podem endevinar allò que passarà en el futur… esgarrifa i esborrona jajaja
[…] I tu qui ets? […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:41 pm |
Les àvies son sàvies.
peró es cert la trobada ha fet néixer la nostra amistat que durarà tota la vida,salutacíóns al Juli que va patír de valent tot posant ordre al”galliner de les tresines”
Pero no varén poder amb la MAGICA LLUM DEL DANIEL I TU
Petóns,
La màgica llum és història i la defensa ja forma part del seu autor :).
Les àvies són sàvies mares de mares.
Una cançó que duu el mateix nom que el poema!