Color i vida
Un llibre atrotinat pel curs.
Un llapis rossegat pels nervis.
Les mànigues llargues se’n van.
I tu ja comences a treure el nas.
Una motxilla donada de si.
Auriculars entre classe i classe.
Exterminació d’entrepans a mig matí.
I tu, perds la vergonya, i et fas sentir.
Unes rialles d’avorriment.
Manca de concentració latent.
Una festa d’hormones adolescents.
I tu, persistent, bronzeges la nostra pell.
Minuts d’esbarjo, al pati, sense fred.
Xiuxiueigs i converses a cau d’orella.
Plens els passadissos de mirades fugisseres.
I tu ens guaites des de les finestres.
Has fet fora la foscor.
S’han acabat els dies grisos.
L’olor a mar, la nostra poció.
Ens dónes color a la vida.
SOMNI TURQUESA 
Uooooo, quin poema més positiu! M’encanta l’enumeració de les coses tan quotidiones! Encara no l’hem treballat amb els nins, però ho farem, demà mateix. Besades i enhorabona!
Ja el tenim aquí, el títol que hem triat és “Color i vida”. El vers que més ens ha agradat, en general, ha estat … ens dónes color a la vida, i hem decidit simplificar-lo deixant com a títol les dues paraules essencials del poema: Color i vida. Esperam vos agradi!