Lliures d’encanteris

Tot era meravellós.

El principi màgic ens emborniava.

Connectades les nostres ments, fabulós.

Compartits els nostres anhels que tant esperava.

Compreses les meves inquietuds tan solitàries.

Sentides les carícies amb la pell esgarrifada.

Els petons esgarrapadors de l’ànima.

La complicitat per fi trobada.

Però tot comença

I tot acaba.

La màgia desapareix.

Les promeses són falses.

Inconscientment tot es podreix.

Els cossos que abans s’estimaven,

es tornen tot d’una freds, buits i secs.

L’encanteri, de cop, s’ha esfumat.

Hem obert els ulls a la realitat.

Eren miratges d’oasi d’amor.

T’estimo encara.

Això mai mor.

Tu cerques

I jo no.

Potser no érem l’un per l’altre.


22 Respostes to “Lliures d’encanteris”

  1. i, malgrat tot, anem avant. 🙂

  2. L´amor no desapareix mai, canvien els personatges…com una obra de teatre…

  3. bell….

  4. sense comentaris , aquesta es la la mes bonica història que va començar hi acabar però la puc interpretar de dues maneres , d un amor que encara estimo, o d un amor que em va fer mal… em quedo amb el dubte!!…. potser dos amors creuats totalment diferents i no va ser cap per a mi!!..

  5. Tristor de no poder seguir en un encanteri d´amor tantric…que podria ser l´etapa del enamorament…i un cop més tard quan ja esbrinen…ja només que el costum de viure…i el preu de conviure crea una necessitat alliberar-se…de volar i esser un ser sense dependencies emocionals…aixó és el que jo estic visquent en aquets moments…vull sentirme VIVA no morta en vida.

  6. Sencillament…preciós..!

  7. Potser, es la vida misma malauradament.

    Sigo tus poesias.

    Un besote.

  8. Es la pura i crua realitat, expresada am una sutilesa i delicadesa que sembla treurali importancia a un fet dramatic.Que bonic ho dios tot Carolina!!!.

  9. L’has ben quadrat! M’ha agradat moltttttttttttttttttt

  10. M’agrada el poema i m’agrada el que dieu tots, de veritat, no necessito afegir res més. La vida no s’interromp o no té perquè quedar afectada per acabar una relació, si és un final consensuat, sense traumes…
    Gràcies Carolina per arrastrar-nos amb la teva empenta… Creixem amb tu…

  11. Yocreo que si quieres de verdad a alguien no dejas de hacerlo nunca… solo cambian las circunstancias que pueden evolucionar diferentes para ambos…. dejas de sentir la complicidad… la pasión…. y tomas rumbos diferentes…. aunque siempre quedara en el recuerdo del tiempo compartido con ese ser querido.

  12. Podria estar millor si no barregessis llenguatge culte amb col·loquial. Però en general, de lluny, és original.

    • Gràcies Noemí! Però no uso cap llenguatge “culte” ni “col·loquial”. jejeje Uso el meu llenguatge! M’agrada expressar el què dic als meus escrits amb el lèxic que uso quan em comunico. I saps per què? Perquè amb els meus escrits només vull comunicar… no espero fer-ho ni millor ni pitjor… per això mai poleixo ni rectifico res a l’acabar un escrit. Quan arribi el moment en què la meva motivació sigui fer un escrit millor ja me’l miraré amb lupa…. De moment no és la meva intenció. M’agrada que diguis que és original, de lluny. De fet m’allunyo de les coses preestablertes i és bo que tu te n’hagis adonat. Un cop més, gràcies per seguir el què escric.

  13. Em referia de la forma que pren el poema de lluny. Un dels germans Jou, que és científic i poeta, sol tenir molta cura amb la forma del poema; no parlo de la tècnica que sempre és bona tenir-la, sinó de la forma visual del poema. En el teu, per exemple, la rodonesa li dóna un aire amè, agradable, fluït.
    Quan dius que tot acaba, la ratlla del punt i final, és molt dura. fa mal com la làgrima que deixes caure, tallant, com un rombe.

  14. Tot comença i tot acaba..malauradament molts cops és així…Però per altra banda, també ens dóna noves oportunitats, nous horitzons..nous amors..noves vides oi?? i també està bé això!!

  15. […] Lliures d’encanteris […]

  16. És una situació que passa molt a mi m’ha passat i costa de pair sobretot quan has donat el 100% i de cop s’esfuma tot i et quedes buit i desenganyat. Tot se supera però el mal que fa l’abando triga en marxar i et fa desconfiat i això no m’agrada. Però si vas a cor obert pots sortir molt ferit i procures no arriscar tot no sigui que passi una vegada més. Molt bona la poesia Carla és la història meva i de molta altra gent. Dixit.

  17. Me encanta Carolina!!!! Libres de hechizos, habla de ese amor que anhelamos todos aunque al fin se transforme en un espejismo, o tal vez no, que complicado que dos personas se juegen y sean sinceras, un amor a veces termina no por falta de amor, a veces el egoísmo, la ambición o el miedo lo arruina todo… Te envio todo mi cariño!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: