Amor sense resposta
Amor platònic…
Gens pletòric.
La mala sort de l’atzar.
Les males jugades del cor.
Enamorat de la teva son,
em cega la meva ment.
No és just que t’estimi
com mai he estimat.
I tu em miris indiferent.
Els teus ulls m’obren de bat a bat.
Invisible per a tu, com un cristall,
la meva ànima és lluny, del teu mirall.
Amor no bidireccional,
amor que crec ideal.
No ets tu.
Sóc jo.
Tu ets pura.
La meva existència dura,
sense la teva tendresa.
Eterna deessa.
Sóc ben petit.
Davant la teva bellesa.
Que m’hipnotitza
fins l’infinit.
L’amor em fa la guitza
i jo ploro cada nit,
per fora i per dins.
Com poder acceptar que no m’estimes
més enllà de l’amistat?
Si només vull perdre’m
en els teus llavis,
Si només vull fondre’m
en el teu cos savi.
Vull deixar de perdre el temps.
M’ho repeteix la meva ment, contínuament.
Estimar-te és un camí sense sortida.
Haig de girar cua i oblidar la màgia sentida.
Les percepcions ens juguen males passades.
M’he equivocat en somniar-te.
L’amor ha de ser correspost.
Al món existeixen moltes ànimes bessones.
Algun dia tindré la sort
de trobar-te sobre les ones.
T’esperaré, sirena meva.
La meva estima és tota teva.
SOMNI TURQUESA 
MOLT BÉ! MOLT BÉ! És fantàstic.
Carolina, està bé el poema, des del meu punt de vista, el considero un pel moralista, perque l’amor platònic existeix i pot estar present en qualsevol persona en qualsevol moment de les nostres vides, jo no estic d’acord en que l’amor platònic sigui un amor no correspòs, això és fals, mirat la definició d’amor platònic a la viquipèda, per exemple, inclou l’amistat dis l’amor platònic.
L’amor platònic tan sols fa referència a que no és un amor eròtic, és a dir, és un amor sense desig sexual, independentment de si està correspos o no, també pot haver sexe sense amor, per exemple…
El teu poema és preciós, però crec que tu i jo i qui vulgui n’hauriem de parlar, perque n’hen de treure l’aigua clara…
Gràcies Carolina per treure sempre tan interessants i que em motivant tant, et considero molt bona amiga, ho dic tal com ho sento, sense ànims d’ofenrdre a ningú…
Moments de recerca…que tots hem viscut, o nó!… ves a saber..Fada turquesa,t,estim.
m`agradat molt ,es molt profunt am sentiments mols macos.
Veure un altre realitat, i enamorar s’hi.
transformant les conviccions en il.lusions ficticies;
deformant els colors i els sentiments, fins adaptar-los
a un somni irreal.
Carolina, entenc el què diu el Jordi Macià, xò aleshores, o bé no lliga el títol o el contingut no és el què toca. Em quedaré amb el contingut. I si, estic d’acord en què hi ha ocasions en que ens entestem en una passió que no existeix, no és bidireccional. ÉS trist, xò quan passa, s’ha de ser fort i renunciar a allò que ja se’ns ha revelat com estèril. ÉS molt dur per la persona q ho posa tot, xò és del tot necessari per sanejar el nostre cor.
M’ha agradat.
Jo només estic intentant demostrar que l’amor no correspòs no és exclusiu de l’amor platònic, que això pot passar en qualsevol tipus d’amor, crec que és una idea bastant generalitzada, confondre les dues coses, per mi son coses diferents.
Si jo sento amor platònic per una persona x i és dona la casualitat que jo desvetllo el mateix tipus d’amor de la paersona x cap a mi, podriem estar parlant d’un amor platònic correspòs.
Per mi l’unic que està clar és que amor platònic és un amor sense sexe, ni desig. És a dir és un component de l’amor, i en l’amistat hi ha una part molt importatnt d’aquest tipus d’amor, per exemple…
També està clar que amor platònic és amor, no és fum, ni és pa, ni cap altra cosa que amor. Em penso que és un tema una mica tabú, o “yuyu”. No ha de perque ser ni millor, ni pitjor que altres amors, sencillament és diferent…
Xavier, perdona la confiança, només estic intentant aclarir un concepte, no t’ho prenguis malament si us plau… Si amor platònic nomésés això que dius, tots els que senten aquest amor deuen estar un mica tocats del bolet, no?
I aleshores com seria l’altre amor el que no és platònic?
Tan, tan diferent és?
Jo prefereixo dir que hi ha una realitat que és l’amor que tots podem sentir, i que està format per diferents components, que seria l’erotisme, l’amor que va aplegat amb l’instint maternal o paternal, l’amor que va lligat amb l’instint de superviencia, que seria porser l’autoestima, el que anomenem amor platònic seria la part de l’amor que tots podem sentir en qualsevol moment i que pot ser reciproc amb altres persones perfectament, o al menys jo prefereixo enfocar-ho així, seria com he dit en l’anterior missatge l’ingredient més significatiu de l’amistat, jo crec.
Quan sentim amor, penso que hi ha una barreja d’una serie d’emocions, de sentiments, de sensacions, quanteoritzem sobre això, correm el risc de que el llenguatge ens traicioni, perque tots sabem estimar, i estic convençut que quan ho fem sentim un barreja en major o menor proporció de cada un dels tipus o maneres d’estimar que després ens encarreguem de diseccionar en el laboratori del llenguatge.
La conclusió que vull treure és que al que ens referim quan parlem d’aquest concepte abstracte(amor platònic), és un sentiment que tenim tots sempre en més o menys quantitat, depen de molts factors al estimar. No crec en un amor pur al 100X100 d’un tipus, això només passa quan teoritzem sobre el tema…
Perdoneu el rotlle… Espero que no em traicioni el llenguatge i enteneu el que vull dir.
Carolina perdona per acaparar tant espai del teu somni turquesa, espero que no t’ho prenguis malament…
I perdona però trobo molt pobre comparar amor platònic a amor sense resposta, tot i que has fet un poema preciòs, penso que és utilitzar el amor platònic, o el que jo potser equivocadament entenc per aquest, com a “chivo espiatorio” de tots els amors no corresposos. I ja paro, que deu n’hi do…
ostres, tu, quant de suc ha tret aquest poema!!!! Bé, amor platònic, en realitat no és ni una ni una altra cosa. En realitat és un concepte filosòfic que no té res a veure amb el sentit que actualment li donem (crec recordar que és l’amor per la saviesa…). Tens raó, Jordi, el meu poema és moralista. He volgut donar la meva visió particular. Per a mi, l’amor no correspost i que no podem desfer-nos-en perquè és totalment ideal per nosaltres és amor platònic. De sexe? clar que no hi ha… perquè no és correspost. De totes maneres, la teva visió també l’he sentida, crec recordar en Ausiàs March. Jo he volgut dur el terme a la meva visió personal i treure’n profit per a arribar a l’interior d’uns adolescents que potser tenen aquestes inquietuds. Que m’equivoqui… segur. I sabeu per què? Perquè creuada de braços no m’equivocaria mai.
Petoneeeeeeeets turqueses!!!!
Com sempre te feliÇit per tan bellas paraules,com altres vegades t’he dit,plenes de sentiments,i paraules que surten de lo mes profun del cor,es un deleite poder llegir paraules tan pulidas,poemas tan plens de comprensiò,d’amor,de molt diferents sentiments que se entremesclan. Una vegada mes…¡Enhora bona!,m’agradat moltissim.Una abraÇada molt forta.
Ens has expressat a la perfecció el que és per a tu un amor platònic, tots n’hem tengut un alguna vegada a la nostra vida, i podem sentir-nos identificats, en major o menor grau, amb els sentiments que expresses. Enhorabona, esper que als nins també els agradi, bé, n’estic segura! Besadetes!
Perdoneu, que insisteixi tant, ja semblo un politic al parlament d’aquests que fan repliques i contrarepliques…
Em sembla que una de dos o no em sé explicar o em sabeu entendre, Carolina, primer agraïr-te que has estat més benevola amb mi del que m’esperava, la veritat.
Segon un petit aclariment:
Un també es pot sentir un amor eròtic o de qualsevol altra tipus que no sigui platònic per unaltre persona i no trobar correspondència, no és cert?
Tercer, si tu sents un amor platònic per una persona, no és ja la teva correspondència al que aquella persona t’ha fet sentir, o és que quan sentim això per algú no és perque aquella persona ens ha arribat a l’ànima amb el que ens ha donat, o el que em rebut d’ella?
De moment ho deixo correr perque estic xocant contra un mur, crec… Perdoneu les molèsties
Platonic love – Wikipedia, the free encyclopedia
Source
Platonic love , in its modern popular sense, is a non-sexual affectionate relationship. A simple example of Platonic relationships is a deep, non-sexual friendship, not subject to gender pairings and…
en.wikipedia.org/wiki/Platonic_love
Per a mi, el amor platonic es enamorarse de algú que saps del cert que mai podras conseguir i que et done igual, per que et conformes en tenirlo en el pensament casi d’una manera secreta al resta del mon, ancare que paralelament puguis viure en parella en unaltre persona, inclus estimanla am tot el teo cor.
Un amor platónic, es un amor amb sentiments forts i molts reals , però amb la certesa de que la parsona a la que estimes no l’obtiondras maig.
Moltes gràcies per dedicar-nos el teu temp ,i mostrar els teus sentiments ens els poemes.=)
Lupe, un amor platònic és un amor complicat per algunes persones i per altres no. Hi ha persones que li treien profit interior d’aquest sentiment que mai arriba a materialitzar-se. Se m’acudeix que un amor platònic podria ser el dels eclesiàstics que juren amor a Déu. Si no em “mullés” en els meus poemes, no podria arribar al vostre interior, perquè no seria autèntic. Un petonet!
Per a mi, aquest poema està molt ben redactat! Molta de gent alguna vegada a la vida ha tengut aquesta experiència. En aquest moment, tenc la meva millor amiga que està passant per això, i ja no sé com dir-li que oblidi aquest al·lot, crec que una bona opció serà ensenyar-li aquest poema que has fet.
Miryam, m’honra que usis aquest poema per ajudar a una amiga teva que està passant per una situació de patiment en el amor. Digues-li de part meva que l’amor és per a gaudir-lo i no per a patir. Si patim… hi ha alguna cosa que no rutlla… Muacks!
M’ha agradat molt aquesta poema. Parla sobre l’amor. Un es fa una il·lusió sobre el seu futur amor, i quan el troba, poc a poc va descubrint que no és així com ell/a es pensava. Perquè, per exemple, passa de tu o no té interès.
Monika
(Campos 2n PQPI)
Monika, pensa que el veritable amor el reconeixeràs quan el tinguis davant teu. La complicitat arribarà a tal punt que us podreu comunicar només amb les mirades. No hi ha res més maco que estimar i sentir-se estimat en la mateixa mesura. Tots tenim en el món un munt d’ànimes bessones. Només ens cal trobar una! No és tant difícil! 🙂
El poema està molt bé, la forma d’expressar-se i tot.
Jo encara no he patit aquesta experiència però em puc imaginar com és, més o manco.
M’agrada molt la forma d’explicar-te que tens a l’hora d’escriure els teus poemes.
Gràcies.
Mauriciooooooo, gràcies per trobar el poema bé i la forma amb la què m’he expressat. No sé si dir-te si ets afortunat o desafortunat de no haver experimentat encara aquest sentiment. Tu què en penses? 🙂 Una abraçada!
Un poema molt bonic, amb molt de sentiment. A més, això ens ha passat a tots i més a la nostra edat. M’he quedat amb moltes frases del poema que m’han dit moltes vegades, o jo he m’he dit moltes vegades a mi mateix. Què és de complicat l’amor… Una abraçada. David
És un poema amb el que m’he sentit una mica identificada, com crec que li ha passat a quasi tothom si ha sentit amor no correspost, les frases que has posat al poema m’han agradat molt, i són la pura veritat. Una abraçada. Tere 🙂
David, és cert que a la vostra edat l’enamorament és més actiu i l’heu de gaudir al màxim. Hi ha gent que pot viure tota la vida estant enamorat platònicament d’una persona… Jo personalment ho trobo una agonia. Hi ha tantíssimes persones de les quals podem estar-ne enamorats que per què ens hem de limitar a una sola on l’amor mai podrà materialitzar-se. Ausiàs March anomenava l’amor platònic, l’amor pur… però no hi ha res més pur que fondre dos cossos en un.
Tere, quan escric un poema, cerco trobar altres persones (lectores) que se sentin identificades amb les meves paraules que expliquen les meves vivències. La poesia és una manera de despullar l’escriptor perquè és pura lírica. En canvi, la novel·la és fer volar la imaginació del escriptor i la seva inventiva. Per una banda, quan sents que algú s’ha sentit identificat amb els meus escrits, em fa sentir reconfortada… els meus sentiments són més normals del què em pensava jejeje. Per altra, em fa sentir bé perquè qui se sent identificat amb mi, també pot arribar a sentir el mateix que jo, que els seus sentiments no són uns sentiments aïllats i que compartim un mateix sentiment.
després de llegir-vos a tots , només us diré que jo tinc un amor platònic !!! però penso que no és dolent somniar amb ell, per què m ajuda a no pensar en altres coses i almenys pensar en ell és bonic , el que passi després ho deixo a mans del meu estimat DESTÍ ….. !! molts petons !!
Ja veig que vaig a contracorrent, espero que algun dia m’entengueu…
Gràcies de totes maneres…
Jordi, no vas a contracorrent. És la percepció popular que té la gent de l’amor platònic. Una altra cosa és el que realitat era en termes d’idees platòniques o el que era per Ausiàs March, l’amor pur. L’important és que hem dit tots la nostra oi? El poema ens ha donat molta xerrera!
Qui no ha patit per un amor platònic?
Pot ser o no ser correspost, i és aleshores quan pateixes, i força!
Però era un amor de juventud.
És cert, Pere. Hi ha amors prohibits i els podríem englobar dins l’amor platònic, oi?
Carolina i tots els contertulians l’amistat està basada en la reciprocitat de l’amor platònic… (tret de la viquipèdia)
Jo l’unic que pretenia era treure la part més positiva d’aquest amor que podem sentir tots en qualsevol moment i que no és només un amor sense resposta o un amor prohibit…
Per mi, (també tret de la voquipèdia) amor platònic només és la component de l’amor que no va unida al desig sexual, crec que tots sentim això amb totes les nostres amistats cada dia, perque no desmitifiquem l’amor platònic, penso que no fer-ho no deixa de ser una contradicció, en la que admetem el sexisme de la societat, tot i que el critiquem… No ens compliquem la vida més del que ja ho està… Carolina i companyia l’amor platònic no és dolent per naturalesa, també té el seu costat positiu com tot…
Tens raó, Jordi. Hi ha gent que li treu el cantó positiu i pot “suportar-lo”. Jo no he pogut mai jejeje El meu poema és líric però no universal, només representa el què jo sento, no el que realment pugui ser en essència per a altres persones. M’agrada molt veure la teva visió… ets menys terrenal que jo, en aquesta ocasió. Felicitats!
Ja parlarem vos i jo, des que t’he conegut he crescut molt al empar de la teva amistat, però no dubtis que l’amistat és amor platònic, perque en certa manera idealitzem a tots els nostres amics, sino fós així, només serian coneguts…
Carolina, ja saps que no sóc una persona que m’agradi fanafarronejar, però en amor platònic tinc un master, estic en un curs superior… M’atreveixo a parlar-te així perque ja saps el que representes per mi… I paro el carro…
Ai l’amor no correspost que tant fa patir, però que alhora ompla d’adrenalina el cos també. Suposo que tots ens hi hem trobat algun cop.i si no..segurament ens hauríem perdut quelcom que també genera aquella sensació de sentir-se viu. I talment, quan arriba l’amor sí correspost, aleshores bé..tot flors i violes…
[…] Amor sense resposta […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:44 pm |
Vaig estimar un noi 16anys de la meva infantesa i sí, encara ara en creuar-me’l el cor em fuig del pit, poruc dels seus ulls, ell és i serà el meu amor platonic… gracies per aquest magnific poema, que reflecteix tan bé la nostra estima!
🙂