Què és la poesia?
En Miquel Martí i Pol deia “Jo sempre he pensat que un poema, de fet, no està ben acabat fins que algú l’ha llegit i li ha donat una dimensió que l’escriptor sol no és capaç de donar-li”.
És difícil donar una definició que abasti el significat de “poesia”. Us atreviríeu a dir el què penseu vosaltres del què és la poesia?
De vegades, la poesia és la forma en la que el llenguatge li agrada jugar amb les ments lectores suggerint un camí misteriós i envoltat d’endevinalles paral·leles.
Per altra banda, la poesia ens ajuda a percebre la realitat de maneres molt diferents. És un ventall amb el que el lector tria el color que més li agrada.
També, la poesia és un mitjà terapèutic que ajuda al poeta a expressar la lírica intrínseca al seu ser.
Però… realment és important titllar la poesia, posar-li una etiqueta, saber el què és?
S’obre de nou l’àgora turquesa per a que digueu la vostra i amb totes les aportacions confeccionaré un poema, aquest cop sobre la poesia de tots vosaltres.
SOMNI TURQUESA 
M’encanta la poesia, llegir, que me la dediquim.
Poesia és la manera de’expresar els sentiments des de el més profund del nostre ser
La poesia es una de les millors melodies per l’oïda i deixar-se sentir es un plaer per aquells qui la volen escoltar……llegir-la es infinitament agradable per els ulls de qui poden veure-li tota la seva plenitud de colors …………….en fi!!!….. poesia.
pensaments, sensacions, sentiments….tot això i molt més.
Un seguit de paraules,
un enfilall de sensacions,
una corrua de petits detalls,
una processó de sentiments,
una rua d’il·lusió!
Tot això i molt més.
POTSER ESATRIA MILLOR CALLAT.
Estimada Carolina ,
avui tinc un mal dia
que collnos se jo se poesia
pero ara espero ,buscar ne una
per dormi i relaxar me i oblidar me del dia
parueles d autor ,tendres i dolçes que hem fagíin evadir
fugir d un feixuc mal dia
hi esperant dies milors, agraïr autors com vosaltres ,que escriviu per tots nosaltres ,POESIA
jo no se escriure ,pero si se lleguir,i soc sensible i aixo em pot ,hem penetra dins l armadura de ferro com cap espasa ho aconsegueix,maleída poesia ,pocima màgica que no tinc antidont !!!
Pero gracies poetes per tenir sempre un lleber vostre a la capçal de llit,i dema de ben segur que m ha aixexaquere aixerit .
petons aquells que escriviu ,per ajudar en moments de soletat fer la mes lleugera,per per reivindicar quelcom .
Nanit a tothom ,perdo si he contaminat aquest blog amb la meva mala estrugansa d un dia gris !!!
dema de ben segur qye sera un dia d esperança!!!
Gracies Lectors
La poesia per a mi és la soledat del poeta. Els moments de reflexió després de les vivències, quan, al seure davant d’un paper en blanc, després d’une anotacions prèvies, comença a prendre forma la paraula escrita amb forma i amb comunicació de sentiments.
La poesia per mi es l´esclat de sentiments sense control , es possar paraules a dictats del cor , no imagino un mon sense poesia ja que la natura , les persones , l´univers el mon en si es poesia .
La poesia es poder expressar el més intim de cadascú jugant amb les paraules i donant-li el sentit lliure i personal de cada poeta.
Per mi la poesia és el bategar de l’ànima expresat en paraules.
Rosa
Per mi la poesia es tot allò que no es queda a la retina dels ulls sino que cala ben endintre fins arribar al cor,i desda alla esclate en sentimens i emocions que t’arriben a tots els recons del cos.
la pregunta te la vaig contestar ahir, només veure.la . però la tornaré a respondre . poesia per mi es un munt de paraules escrites amb un significat real. que atrau al lector que es sent identificat amb aquelles paraules per que també les ha sentit reals. i no es combinar paraules per mi. es sentirles, viureles amb pasat present o futur, pero sentides i escrites, viscudes a la pròpia pell algun dia o algun instant de la seva vida. un peto guapeta!!!
Difícil respondre…”Paraulas, que jogant,materialitzen sentiments”
O >>Ara he descobert, que es semblant al que sento mirant als meus nets, que em remouen l,ánima ….Un petó fada turquesa.
Per a mi la poesia, es allo que em fa obrir el cor, em fa fluir els sentiments mes profunds, i els deixa al descubert dels meus pensaments, les meves il·lusions, les meves tristors i les meves alegries, després ho escric en un paper…..
Carolina, ja no sé que posar, perque m’identifico tant amb el que han posat totes aquestes persones amigues, que ja no sé si tindré paraules. De totes maneres ho intentaré…
En primer lloc jo prefereixo parlar de llenguatge poètic, per tant la poesia, pot està lligada a imatges, música, escriptura evidentment, etc…
Penso que és el llenguatge que fem servir quan expressem sentiments com l’amor, la por, l’alegria, la bellesa, la tendresa, la melangia, la tristesa, la contrarietat, i uns quants més que em deixo…
Estic completament d’acord amb el que diu en Miquel Marrtí i Pol, ja que la comunicació ben entesa és entre un emisor i un receptor i és bastant més satisfactori si el receptor no coincideix en la mateixa persona que l’emisor, com és en el cas de quan un poeta rellegeix el que ha escrit com a primer lector de la seva pròpia obra.
L’autèntica màgia, la veritable comunicació, el més satisfactori és quan es tanca el cicle i l’amor que em posat en les paraules arriba a altres persones i els produeix sentiments semblants als que ha sentit la persona qu ho ha escrit, doncs suposo que tots coincidim que la reciprocitat sempre és gratificant…
¡Qué es poesía! ¿Y tú me lo preguntas?
Poesía eres tú. Gustavo Adolfo Bécquer
Poesia es la bellesa del viure i la vida la sento i la visc
amb poesia.
Escriure la vida en vers
i el vers
m’escriu en a mi
La poesia es l’ expresió mes íntima dels sentiments,
amb paraules. Es donar color a les lletres, i donar llagrimes i suor als accents i comes.
Un cop expresats amb paraules, el cor ja batega mes suau
doncs ha donat llum a nous sentiments.
Una part imprescindible de la meva vida, puc renuncia a la xocolata amb melindros, que també m´agraden, però, no puc pensar viure mancada de poesia.
poesia es…
expresar amb el cor, un sentiment
veure amb els ulls, la llum
escoltar,…el cant dels ocells,
sentir amb la pell… la suavitat del vent…
poesia es… la vida.
Per a mi la poesia és una manera més d’expressar els nostres pensaments, emocions, desitjos, sentiments,visió del món…El que passa és que expressar-se poèticament és difícil, és art, i no tothom ho pot fer ni està preparat per fer-ho.
la poesia també és trascendir a un mateix, inmortalitzar-nos…
la poesia és el camí, el pont que uneix el nostre interior amb l’interior d’altres persones, per tant la poesia ens escampa la nostra essècia infinitament com una gota de tinta que cau dins un recipient amb aigua, i es disol poc a poc fins formar part de tota l’aigua continguda, al igual que les olors es transmeten dins l’aigua o l’aire a kilometres de distància, el llenguatge poètic, també s’escampa i ens permet creixer, perque uneix ànimes, suma energia, ens fa sentir solidaris amb el món, tots som u, ens llima les diferències, ens apropa els uns als altres, és la mel que ens endolça la vida, és amor comprimit, envasat, sempre a punt per consumir, sense data de caducitat, podem llegir poesia de fa 2000 anys i encara és vàlida, no ha perdut gens de la seva frescura, ni contingut, de tots els cors en fa un de molt més gran que la suma de tots ells per separat…
Forma part de l’essència, de la genètica del ser humà, no podriam viure sense ella, la poesia va estar present des del començament de la humanitat, potser és el que diferencia l’animal de l’home, quan aquest va començar a crear el primer objecte, manipulant un pedra, estic segur que va sentir el mateix que quan va pintar-se el cos per primera vegada, o quan va descobrir que podia representar vivències pintant la pared, d’una cova, o fent un sò agradable picant de mans, cantant, o improvisant un tambor amb un pal i un tronc vuit, tot l’art, la creatitvitat tenen una cosa comuna evidentment, on la poesia s’entrallaça intrinsecament amb totes les arts, la primera i l’última finalitat del lleguatge poètic és satisfer aquesta necessitat tan humana que és la de comunicar-se, sense comunicar-os, morim en vida, perque necessitem un intercanvi constant d’anada i tornada amb els nostres congèneres.
La poesia
Llarga vida, és poesia,
dolç embruix, poètica,
vida, sentida, endins.
Llargs somnis, amb tu,
és poesia la vida dolça,
és poesia la tendresa,
és poesia, el vol d’ocell.
Poesia és el cant, vaixell,
poesia són els teus cabells,
els estels, poesia és el vent,
poesia en un moment, silent.
Poesia és silenci i foc,
és constant caminar, voltar,
poesia és naufragar, també,
poesia és, com ho diria…
Poesia és estar aquí ara.
Poesia és volar, lluitar,
poesia és tenir-te posseïda,
poesia és l’amor de la carícia,
és una abraçada, ben lliure, pura,
dolça i nua, poesia és cada veu.
Poesia és música, la música poesia,
poesia és dir que t’estimo cada dia,
poesia és aquest instant, no marxa,
no marxa mai, poesia és eternitat,
fidelitat, amistat, poesia és món,
és el teu nom, el seu nom, el meu,
poesia és tot allò que viu… i sent.
Poesia és vers de somni i bes, al cel,
de mel, de gel, de foc, turquesa, amor.
Gràcies a tots per les vostres intervencions en aquesta àgora turquesa sobre la poesia. Us havia promès una poesia amb totes les vostres reflexions però… davant el regal d’en Daniel Ferrer en forma de poesia, amb el vostre permís, prendré la seva poesia com a conclusió de l’àgora poètica i de fet, aquest serà el títol.
Mooooolts petons turqueses a cada un de tots vosaltres i gràcies per deixar-vos endur per les meves preguntes d’àgora turquesa!
Uff..com sempre vaig tard…bé seré molt escuet…poesia és la música de la paraula i la paraula feta música.
[…] Què és la poesia? […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:37 pm |