Dualitat enmirallada

la chica en el espejo

La musa d’aquest text: l’Èrika

Es mirava al mirall
i veia doble.
Una dualitat
la vestia a estones.

Per una banda,
ajudava i escoltava,
amb el cor obert i
els consells sempre presents.

Per altra,
trepitjava de peus a terra,
defensava el seu territori
i atacava en la seva defensa.

Aquesta lluita
entre el seu jo i l’entorn,
moldejava un carácter variable,
entre ganyotes i rialles.

Autèntica, intensa i temerària,
així, era ella.


4 Respostes to “Dualitat enmirallada”

  1. a ques test es molbo llo crec que va diriyida a la Ester

  2. Bon dia Carolinaa, aquest poema va dirigit a n’Esther de la meva classe , perque sempre somriu sempre fa ganyotes i vegdes es un poc vestia.

  3. Hola caRoLiNa; som n’Aaron deLaveudeLdiveR # aQuest poeMa va dirigit a n’Erika de la nostra classe me n’he doNat compte! *

  4. M’agradat molt que una persona com tu m’escribis coses tan guapes. Tenc clar que soc jo la del teu poema. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: