3. Les línies de la mà

Mentre els teus somnis
em repassen de dalt avall,
les teves paraules
acaronen la meva mà,
en senyal d’estima,
tot resseguint
cada una
de les seves línies:
la vida,
el cor,
el cap,
el destí…

I en els meus somnis
m’ofereixes un anell,
de Venus,
quan el sol
es pon
un dia qualsevol,
fent-me viatjar a Mart
on em fas perdre el cap.

El busquem
i no el trobem.
Saltem a Mercuri
i tu et desfàs,
t’escoles
entre les meves mans
i els dits cerquen
el sentit
d’un viatge efímer
anomenat
eternitat.