Presentació del llibre MÀGICA LLUM
Presentació oficial del cinquè llibre d’en Daniel Ferrer i Esteban, el MÀGICA LLUM.
El dia 10 de febrer del 2010, a les 18:00, a la Sala Vivaldi de Barcelona.
Després de les quatre barreges (BARREJA, BARREJA BARREJADA, BARREJADES BARREJÀREM i el BARREJA’M) en Daniel presentarà el seu darrer treball, amb la col·laboració de l’Alfons Olmo Boronat i en Cesk Freixas, autors dels dos pròlegs que obren el llibre, veus revolucionàries i sentides.
S’hi recitaran poemes, s’hi actuarà, s’hi cantarà (…) La Carolina Ibac i Verdaguer, autora de tres poemes de màgica llum, també hi recitarà, seguint el somni turquesa, camí a Ítaca, el més llarg dels desitjos.
Hi esteu tots/es convidats/des!
-La proposta està oberta i cadascú pot aportar-hi el que cregui oportú-
L’acte serà gratuït i es posarà a la venda el llibre, a 20 euros, per qui vulgui invertir en poesia, per qui vulgui conèixer l’alquímia i la màgia de la llum de ben a prop. Qui ja ho conegui no ho pot deixar escapar, anirem més enllà de les paraules. Salut, força, estima i revolució! Visca la terra lliure, màgica llum!
COM ARRIBAR-HI!
Més informació sobre la MÀGICA LLUM, a Bubok
Més informació sobre l’esdeveniment, al Facebook
Recitant amb en Cesk al sopar de germanor de Sant Sadurní d’Anoia -2 de l’1 del 2010-
SOMNI TURQUESA 
Es un temps dificil pels autors/ cantautors, la societat No valora be els sentiments expresats , i si l’ hedonisme l’aspecte, o la riquesa…
malgrat tot els que vivim en l’ atic de la vida :
(http://www.relatsencatala.com/rec/Controller –> avet_blau),
gaudim de una vista de la vida i les persones privilegiada,
en una perspectiva molt mes rica en sentiments.
Molta sort.
Avet_blau
És molt agosarat dir que la societat no valora els sentiments, també dir que és un temps difícil pels cantautors, res més lluny, res més a prop. Els cantautors al nostre país passen per un dels moments més dolços d’ençà la nova cançó.
Trobades de germanor com la del dia 2 de l’1 del 2010 deixen en evidència la salut de ferro de la cançó d’autor al nostre territori.
No es pot posar la societat en un sol sac, i massa vegades es peca de pessimisme, quan en l’optimisme i les ganes de tirar endavant, en tots els fronts, és el que ens farà lliures.
Avet_blau, crec que estàs equivocat, si vols sentir tot allò que dius que tanta gent no sent, vine, estàs convidat.
Veuràs com som molts els qui tenim el somni, i l’assolirem!
Sense cap mena de dubte ni pessimisme.
Una forta abraçada, desbordada de sentiments
Daniel
No m’has entes, la societat valora els sentiments i pateix la seva mancança, i els cerca sovint infructuosament en recons equivocats. Jo he fet un llibre de relats i poemes i dos Cd de música, que m’ omplen d’ alló mes, enllà del meu treball com a metge, i puc dir que coneixo prou be la naturalesa humana, que busca desesperadament sortir de
l’anonimat, amb noves sensacions que il.lusionin, i que la musica i la poesia poden donar.
D’acord, desconec la teva coneixença sobre la naturalesa humana, conec la meva impressió sobre l’ésser humà, i hem de ser positius, cada vegada estic més cansat dels qui es queixen i es queixen, sense trobar -per ells mateixos- la solució, que per mi radica en l’acció, més enllà del plaer individual, obrint les portes al col·lectiu, només parlant des del seu interior podem valorar-lo.
NO tots som ramats de xais encara que ens facin passar ple tub.
Creure en l’ésser humà ens fa més forts encara, només així podem creure en nosaltres mateixos i en tot el que ens resta per dir.
Massa fàcil donar les culpes als demés, mirem-nos endins.
I sí que t’he entès, potser el qui no m’entens ets tu.
Seria millor dir… “Potser no m’has entès” Però no dubtis pas que t’he entès a la perfecció, i ara amb més motius.
És massa pretensiós dir que nosaltres vivim a l’àtic de la vida, per mi és millor pensar que hi som tots, o ningú. No hi ha alçada, no hi ha fi, no hi ha un aturador, o anem plegats o no arribarem enlloc, mai.
Actuem i deixe’m-nos de queixar.
L’ àtic de la vida:
Quasi tothom anhela pujar-hi,
a dalt del edifici, al darrer pis;
es viu millor,
hi ha vistes precioses,
el lloc, espaiós.
i la pujada… segons,
alguns pugen per les escales,
d’altres amb l’ ascensor.
I esdevé una meta de la vida arribar-hi,
les ambicions s’ acompleixen,
quan arribes al darrer replà;
Es te de tot !,
lo necessari i lo superflu,
es vesteix amb elegància i car;
es mengen requisits i exotismes.
Les dones solen fer goig,
i els fills destaquen per l’ ambició i les exigències.
i el treball… tan se val el treball, si raja.
I aquí al darrer replà, endropint-se les consciències,
en aquest lloc idíl•lic i privilegiat,
la vida esdevé monòtona, i sovint aborrida,
tot furgant en els vides dels altres estadants,
d’aquestes altes contrades,
carregada d’aires d’enveja i gelosia.
Però hi ha algú que puja per l’ escala,
que no en fa prou amb aquest Loft tan complert,
i mirant dins el seu cor plé de pensaments,
i encara puja un xic més,
fins al altell dels sentiments ;
un recó amagat e invisible als ulls ambiciosos
on poques consciències hi arriben,
des de aquesta atalaia,
les vistes son sorprenents, es divisen :
colors i formes, paraules i sensacions
músiques i cançons, poemes i passions…
en un graó mes enllà, amagat de molta gent,
es l’ àtic de la vida….pugem-hi !.
Avet_blau
Xavier Burcet
*a l’ atic de la vida hi pot pujar tothom , si vol,
però la gran majoria es quedan al primer o segon pis,
pujar a l’ atic significa anar mes enllà de voler sobreviure,
mes enlla de asolir lo bàsic, i buscar en la musica, els poemes o els colors un nivell de sentiments mes gran.
P.D* Sovint recito poemes amb els companys del llop Ferotge, a girona ( al lateral, C. Civic sant narcis , La merce, etc )on hi ha un bon nivell poetic tambe, Lamento que t’ho hagis agafat malament el comentari. una abraçada.
Xavier
Avet_blau
NO m’he agafat malament el comentari, però penso que tots i cadascú estem a l’àtic de la vida, pensar que hi ha gent que està per sota és creure’s massa les coses.
Res més lluny, celebro que recitis i qui sap si un dia compartirem escenari, de moment jo em quedo al subsòl.
Des de dins la terra emprenc un nou vol, i serà dolç
Apa-li!
Jo no vull pujar a l’àtic de la vida, i no e´s per posar-me pedres, no tinc teulat ni teulada, m’agraden els esglaons que baixen als inferns més calents i ardents, allà m’hi sento, com un més, enterrat com tants d’altres.
Si hi estàs a gust ho celebro. Jo no hi pujo.
I bé, gràcies pel poema, sobretot la paraula “loft” jajaja
No m’agrada quedar bé per quedar bé. Prefereixo ser-te sincer, franc. M’agradaria que tothom fos així i ens deixéssim de bufar-nos.
Gràcies
http://www.goear.com/listen/e43c428/la-rebeli%C3%B3n-de-los-m%C3%A1quinas-hablando-en-plata
En nèxer tots som iguals i nomes el delit de crèixer
ens empeny a ser, construir i millorar.
Ningu està obligat a pujar ni millorar, hi ha força gent que
s’està be als entresols o als sotans…però es perdran les albades, i els color del cel.
pujar a l’ atic vol dir no tenir prou amb la vida rasa
o amarada de diners, significa cercar mes enlla de lo que la vida ens dona en forma de sentiments, poemes i colors.
Jo tampoc tinc teulada, pero així veig els estels
i la lluna… color nacre.
Les riqueses d’ aquesta vida caldria contar-les per les albades que hem saludat, i per aixo cal esforçarse i pujar…
gràcies
Cadascú té les seves metàfores, i jo prefereixo a ras de terra, tocant els dits al cel, en contacte amb la naturalesa viva i9 sense alçades ni fums, deixar el màgic vol de les ales al vent.
Qui no puja escales no vol dir que no vulgui millorar, podem millorar sembrant, treballant la terra, la meva metàfora és una altre. No passa res, tothom veu la terra com vol.
I a mi m’agrada volar, però també submergir-me.
M’agraden les profunditats i no per això crec que no sigui aprendre pujar, no m’agraden les classes ni eles esglaons, prefereixo el poble ras, que penca -sigui del coneixement que sigui- les persones que lluiten per una terra lliure, ja sigui des dels terrats, com des dels balcons, i els àtics pels qui cerquin sostres, jo no en tinc cap i sí, les estrelles em besen els llavis, la lluna m’il·lumina els ulls.
I és una època poètica i druídica, els cantautors, els autors, estem de sort, un camí dolç el que ens espera, ple de lluita, per a la nostra terra.
Ens veiem el dia 10 de febrer a la Sala Vivaldi! 🙂
http://magicallum.com
http://magicallum.com
Benvolgut company de paraules ,
En aixó d’estar en contacte amb la natura viva, m’has tocat el voraviu, doncs jo planto cullo i menjo el que sembro, em faig el meu vi , la meva llet i tinc un jardi amb mes de 100 plantes aromàtiques i medicinals, aixó si es viure amb la terra.
Cada setmana m’ enrafilo 1-2 cops dalt del Montseny a gratar la panxa dels núvols, on es fàcil esmicolar els problemes del dia a dia, lluny de la grisor de l’asfalt.
Aquest espitolari em recorda “el Castillo de los Pirineos” de Jostein Gaarder, novela preciosa per cert i on es defensen dues visions de la vida diferents, a traves d’ e-mails.
Els que hem viscut èpoques de repressió de la nostra llengua i cultura valorem diferent la situació actual, doncs tenim referències per comparar.
Si t’he tocat el voraviu és que, potser, ets massa sensible. La sensibilitat -la meva- no entén de fer-me mala sang amb les paraules, i per res vull que t’ho prenguis com a res personal, perquè, de fet, no et conec de res, només per les paraules que hi deixes.
Si tens per comparar, és que podries ser el meu pare, i bé, entenc la teva reacció, però, company de les paraules -com dius-, et vull dir que jo només utilitzo metàfores i per res és un atac frontal, crec, només, que cadascú té el seu món oníric i la seva realitat.
L’àtic o la terra, més arran dels somnis, poden estar a tocar, cadascú veu en el seu espai -imaginat o real- la seva vida, el que sent, com tot allò que respira.
Lamento que et toqui el voraviu, cadascú viu a la vora o dins el riu. M’agrada anar a contracorrent i et felicito amb la teva manera de viure, tant de bo algun dia ho assoleixi jo.
Sóc d’una altre generació i, totes, tenim un llarg somni per endavant, millor creure en tot el que podem aconseguir, més enllà dels somnis íntims, passant-los al col·lectiu.
Si teniu referències per comparar veureu, en un futur no massa llunyà, que la terra, la gent, batega amb força, encara ara i ara un cop més, per alliberar-nos i ser fidels al vers, a les estrelles que dibuixen somnis i a l’univers.
Per cert, si algun dia voleu que vingui a recitar a Girona i parlem de tot en calma i ens coneixem, de conya, tu, segur que tenim molt a dir, a recitar.
Una forta abraçada, no et deixis tocar el voraviu.
Salut irreductible!
Ah, diga’m els cognoms que t’afegeixo al FB, si ho vols, i seguim en contacte, compartint paraules. El teu enllaç a la Coctelera no està actiu, mira si vas incloure bé l’URL.
Daniel
Ja ho he esbrinat, el teu enllaç és http://burcet.lacoctelera.net, enlloc de http://burcet.lacoctelera.com, com has deixat a la teva URL del comentari. Si respons posa-la bé! O ens fem un embolic.
Salut i força!
És .net enlloc de .com.
Es va canviar fa pocs mesos el enllaç a .net. es veritat.
jo els dimecres surto de guardia quasi sempre i sera dificil baixar a barna, peró demanaré a en Jorge Morales responsable del
revista de poesia i que organitza cada mes una nit poetica on tothom pot recitar, si pots venir com autor invitat.
es fan recitals de nous cantautors ( recordo un xicot de Vic amb guitarra excel.lent) i tambe ve sovint un flautista irlandes etc…es molt obert.
ve gent de totes les comarques, i el darrer dijous ens trobem al Bar lateral de girona. La revista passa mals moments.
be ja et tindre informat.
endavant les paraules si porten sentiments.
Xavier Burcet Dardé
Arbúcies- Girona
Avet_blau@yahoo.es
matagalls.spaces.live
relatsencatala.com
Molt agraït, Xavier. Faré tot el possible per passar-hi, ja seguim en contacte i acabem de concretar-ho, tot plegat.
Daniel Ferrer i Esteban
Vilassar de Dalt-Maresme
http://magicallum.com
http://barreja.net
També tinc alguna cosa a relats en català, per ASTÈRIX
I podeu trobar poemes antics a:
http://cat.bloctum.com/asterix
http://cat.bloctum.com/phanoramix
Salut, company! Irreductibles sempre!
-Ja ens tenim al FB, ara serà més senzill comunicar-nos!-
Ah! danielferreresteban@hotmail.com per qualsevol cosa
[…] Presentació del llibre MÀGICA LLUM […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:40 pm |