Enveja’t
Som fills d’una mateixa terra.
La nostra genuïnitat és eterna.
Cadascú de nosaltres som diferents,
gràcies a la gran diversitat de sements.
Podíem haver nascut un altre dia.
Podíem haver nascut a un altre lloc.
L’atzar decidí la via
i els gens, el nostre do.
No mirem al costat amb mania.
No mirem amunt amb inseguretat.
No mirem a baix amb superioritat.
Com la nostra, no hi ha cap més vida.
Estimem-nos i estimarem el món.
Un món de colors humans i rodons,
amb valors que ens fereixen i
amb valors que ens protegeixen.
L’autoestima ha de ser la nostra guia.
Envejar només ens farà mal,
entre les sinuoses calbes mentals.
Sota la necessitat de ser altres
jaurem en una mentida,
tot esperant una vida
que no existeix ni arribarà mai.
El temps que és nostre
no ha de ser aliè.
Amagant-nos en la brossa,
no assolirem res.
Enveja’t, ànima pura.
Enveja’t, tu que ets única.
Viu la teva essència bruna
gronxant-te junt a la lluna.
La teva estrella ets tu.
Ella et dóna la llum.
SOMNI TURQUESA 
Mol maco Carolina i mol cert, hem de ser nosaltres mateijos i potenciar lo que som, lo que sens ha donat que es mol cal sabero utilitzar.
Carolina, m’ha agradat molt, i l’he entés a la primera.
De vegades és dificil acceptar-nos, és dificil mirar endins, és dificil comprendre que tot és dins nostre, perque sense nosaltres no existiria res més, quan copcem això ho copçarem tot i ens n’adonarem de que entre tots formem un unitat, perque ens fondrem suaument amb totes les ànimes, sense quasi adonar-nos…
M’ha agradat perquè has tractat aquest tema des del punt de vista positiu, i no negatiu com era d’esperar ja que l’enveja no és sana…
Estic d’acord amb el que diu, l’enveja no serveix per res, nomes per estar malament. Passant-lo mal amb les alegries dels alteres. Hauria de estar feliç amb el que tens i no malament amb lo q no tens.
Crec que l’enveja és un sentiment fosc és fred i per a gens afavoridor.
Cada persona és un món, cada persona és única. I hem de brillar amb llum pròpia.
El poema m’ha agradat molt, com que a mi mateixa m’agrada tot que parla sobre l’amor.
Molta gràcies pel poema.
Carolina m’ha agradat molt, aquest poema, la veritat que té molta de raó, perquè cada un de nosaltres som únics, com bé diu el poema que tu tens la teva propia llum, no hi ha perquè envejar a una altre persona , perquè cada un té una llum diferent i és el que ens fa especials i brillar de manera única.
una abraçada 🙂
Carolina 🙂 me a gustado mucho el poema, es de una forma muy curiosa de relatar la envidia. Es verdad tu eres tu propia estrella, tu eres tu propia luz y además es tu luz la más especial no importa envidiar la de otro la tuya es igual de brillante :D. Por cierto, me encanta la imagen que has elegido para el poema :D. Una abraçada daurada y petoons !
L’enveja,per a mi dels mals mes grans que
sentim les persones. Per enveja una persona
pot canviar com la nit i el dia. Millor no
dexar-se infectar.
Hola una altra vegada!! La veritat és que aquest poema té tota la raó del món… Crec que pot arribar a ser molt dolent tenir enveja d’algú o que te la tenguin a tu. Una bona manera de relatar l’enveja :)! Una abraçada.
És la veritat, tots podem nèixer a qualsevol lloc i ser el què la vida ens comporta, però també hi ha la teoria, que jo comparteixo, que res és per casualitat, que tot és per causalitat!. De tota manera, és un poema plé de força i d’identitat: La teva!
tu ets la teva estrella , això es el que compte , tan sols la paraula enveja ni em preocupa a mi, ni em passa pel cap … gràcies per aquest poema , molt bonic !!!
Que bonic ,,,envejar-se imitant el que un es i fa diariament. Despres d ‘apendre el que som des petits per imitació. Imitem-nos a nosaltres de grans per així coneixer-nos millor,,i apendre com som . Es el que sempre hem fet . imitar-nos,,,coneixer-nos.