Sola
És fàcil sentir-se sola però més difícil estar-ho realment,
quan els que t’estimen estan sempre ben presents
i atents…
a tot el què et passa,
a tot el que necessites,
per animar-te
i donar sentit a la vida.
Sola, tota sola, davant la porta.
Sola, tota sola, passant l’estona.
Sola, tota sola, sota l’estora.
Sola, tota sola, a soles.
s
o
l
a
Sola, tota sola, amb manca de força.
Sola, tota sola, mentre plores.
Sola, tota sola, ben tova.
Sola, tota sola.
Sola.
Tota sola.
No és broma.
Tens un nus a la gola.
Sola, tota sola.
Tota sola.
Sola.
Són Obscures Les Àligues
que sobrevolen les nostres ànimes
quan et sents sola i et sents llàstima.
Sola, tota sola, sense família ni fills.
Sola, tota sola, com una titella sense fils.
Sola, tota sola, a la profunditat del ben endins.
Només estàs sola quan t’allunyes de tu.
Carolina,sembla que hages sentit una conversa telefònica entre una neboda i jo aquest matí,perquè en altres paraules més senzilles, hem comentat bona part del que tú dius.T’ha quedat brodat,felicitats per tan bell poema.
Estimada Carolina, el vers final ho aglutina tot, una persona solitaria potser mai está sola, sempre es té a ella mateixa. A vegades la solitud es buscada i desitjada, per que no es enganyem a vegades inclos rodejats de molta gent estem i ens hi trovem sols.
Sola … No importa què tan lluny o prop siguis. Però vull que em diguis. Que em expliquis de tu. Que et recordis de mi