Pessigolles al cor


Quan et veig,
el cor em fa un batec,
d’emoció latent,
insistent,
present,
eternament.

Quan no hi ets,
La meva ment
et mira en el record,
s’endinsa en un amor
que sense fi,
t’acarona el sentir.

I quan em besaves,
les pessigolles
entraven pel ventre,
recorrien el meu cos,
fins arribar al meu cor,
I allà jeuen des de llavors,
a la teva espera,
vida meva.

Des que vares marxar
que trobo a faltar
trobar-te al meu costat.
perquè sento una buidor
que m’embolcalla de dolor.

No espero més
que tornar a frisar
d’aquelles pessigolles,
fugitives i fugisseres,
que el meu cor reclama
a cop de vent i desesperació,
amb un sol propòsit:
deixar volar els nostres cors.

Torna amb mi, estimat.
El meu buit, t’obre les portes,
-de bat a bat-
Una oda que clama el teu amor
per fer el camí, junts i amb il•lusió.


Una resposta to “Pessigolles al cor”

  1. Preciós, t’ha sortir rodat, segur que a na Isabel li agradarà molt!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: