I quan et senti lluny, tancaré els ulls.
Volaré cap a tu, com un moixó fet de fum.
T’acariciaré només amb el pensament
per deixar lliure l’espai que fuig del turment.
I serà llavors que et senti a prop,
còmplice dels teus moments més foscos,
còmplice dels més joiosos,
còmplices per tot.
Que bonic, ben trobat i ben escrt….. Porta la musica a les paraules!!!!!!!! Felicitat!!!!!!
som en Bernat del diverquart m’agrada molt aquest text es molt bonic !