Vull volar del niu

Poema inspirat i dedicat a en Joan

Sovint somnio amb la llibertat;
viure sense rendir comptes;
restar en racons amagat,
pels carrers del meu poblat

Però sempre amb la companyia,
de tots aquells que em comprenen,
que senten, com jo,
la necessitat de ser lliure.

Som com una tribu,
amb els nostres rituals,
les nostres pipes de pau
i les nostres rialles ancestrals.

Vull volar del niu;
navegar sol pel riu,
– sense sermons –
– sense rancors –

Sóc conscient que faig patir.
Sóc conscient de que m’estimen.
Això em fa sentir malament,
però pot més el meu egoisme,
de voler ser jo,
de voler emprendre el vol
tot sol.

El temps passarà
i m’hauré fet gran.
Llavors podré veure
qui restarà al meu costat.

Recordaré el meu passat
amb enyorança i alegria,
en què la meva maduresa
em durà a una bona sintonia
amb aquells que, passi el que passi,
sempre m’estimen:
– la meva família –


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: