Un ou trencat més

Sense ganes de tornar a buidar la meva ànima per transformar-la en sentiments escrits davant una pantalla on els dits salten i ballen entre tecles i lletres, m’he proposat fer una mica de teràpia que tan bé m’ha anat temps enrere.

És el que anomenem l’etern retorn  de l’ara. L’ara sempre es repeteix, l’ara sempre torna, amb unes cares diferents, amb uns personatges intermitents on tu ets sempre la mateixa, amb un error que mai s’aprèn.

La decepció arriba sempre de la mà de la màxima exigència. No es pot pretendre puresa dins un món imperfecte. La puresa no existeix i el món està malalt, ben boig. La utopia és el meu somni possible però les experiències empíriques em demostren que és un miratge més de la vida. I busco la causa, i cerco l’origen de l’equivocació del meu raonament. Allà segur que està la solució. Sóc jo la culpable, si és que existeixen els culpables. Entono un mea culpa que diuen que mai entono. I és cert, m’equivoco en pensar que els demés són com jo. Sóc un ésser estrany que està destinat a entendre el món però a que aquesta actuació no sigui mai corresposta.

El victimisme m’acompanya sempre i la pena fa que deixi passar per alt el que hauria de deixar passar per baix o simplement no deixar passar. Em mantinc en la màxima de ser fidel a la meva essència i també m’equivoco. El defecte està en mi i fins que no arribi l’hora de trobar una solució, estaré destinada a caure i caure i caure i caure i caure i caure. No evoluciono.

* * *

OTRO HUEVO ROTO MÁS

Traducció al castellà per en Sindi Viz

Sin ganas de volver a vaciar mi alma para transformarla en sentimientos escritos ante una pantalla donde los dedos saltan y bailan entre teclas y letras, me he propuesto hacer un poco de terapia que tan bien me ha ido tiempo atrás.

Es lo que llamamos el eterno retorno del ahora. El ahora siempre se repite, el ahora siempre vuelve, con unas caras diferentes, con unos personajes intermitentes donde tú eres siempre la misma, con un error que nunca se aprende.

La decepción llega siempre de la mano de la máxima exigencia. No se puede pretender pureza en un mundo imperfecto. La pureza no existe y el mundo está enfermo, muy loco. La utopía es mi sueño posible pero las experiencias empíricas me demuestran que es un espejismo más de la vida. Y busco la causa, y busco el origen de la equivocación de mi razonamiento. Allí seguro que está la solución. Soy yo la culpable, si es que existen los culpables. Entono un mea culpa que dicen que nunca entono. Y es cierto, me equivoco al pensar que los demás son como yo. Soy un ser extraño que está destinado a entender el mundo pero que esta actuación no sea nunca correspondida.

El victimismo me acompaña siempre y la pena hace que deje pasar por alto lo que debería dejar pasar por abajo o simplemente no dejar pasar. Me mantengo en la máxima de ser fiel a mi esencia y también me equivoco. El defecto está en mí y hasta que no llegue la hora de encontrar una solución, estaré destinada a caer y caer y caer y caer y caer y caer. No evoluciono.

Anuncis

4 Respostes to “Un ou trencat més”

  1. La millor persona per aprendre dels erros, per tirar endavant i tornar a ser feliç, és un mateix.
    Res ens ha de permetre el luxe de deixar-nos endur, sense saber en qui estem parlant,tenim que conèixer realment en qui ens estem capficant.
    Jo també pensava que el món extern seria com jo,que totes les qualitats i defectes que pogués tenir també les tindrien els altres, que incrèdula no? però vaig saber que tampoc era així. així que com que cadascú es un món i cada persona té les seves coses, ens em d’esforçar en saber-les en aquelles persones que arriben a nosaltres de la manera que sigui.
    Des d’aquí, t’animo molt a que tot vagi de la millor manera possible, recolzada per tots aquells que t’estimen i els que volen de tu l’esperança i les ganes de ser feliç.
    Una abraçada molt forta Carolina.

    • Gràcies, Judit. Aquestes paraules van ser escrites en un mal moment però per sort les tempestes no són infinites i el mar torna a moure’s menys i aviat vindrà la calma de l’estiu.

      Una abraçada ben turquesa, Judit!

  2. Carol: és curiós però n’hi ha part del text que sembla que te l’hagi dictat jo dels meus pensaments dis de baixó que tinc sobretot l’última part que no evoluciono i abans lo de la puresa en un món imperfecte, són idees que he esmicolat jo tantes vegades que em són familiars. Però no ens hem de deixar colpir per la mediania i la intolerància i seguir pensant que en un món imperfecte pot existir una part de perfecció, la utopia i que un dia o un altre s’arribarà a ella. No se si seria capaç de coninuar vivint feliç sense pensar que d’aquí a 4, 8 o 12 generacions el que hem somiat es farà realitat. Els turquesus cada dia som més i l’aconseguirem. No o dubtis o dubta però no et tiris enrere. El casanova turquesa.

  3. Parats en un pensament, reflexives davant una acció, divagant davant un sentiment, giravoltant una decisió… Ens prenen avantatge, ens amanyaguen amb falses paraules, ens acaronen amb mascarades promeses, ens prenen un retallet de cor… pero no ens treuran el millor de nosaltres: La nostre ànima! amb això mai ppodran, mai! Carolina la Lluita continua!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: