6. Comptant estels

comptant estels

El cel s’enfosquí després que la nit es fes dia. Les seves cames penjaven del penya-segat i trapelles es gronxaven incitant el perill. Tot estava en silenci. No hi havia una ànima. Aquella solitud fosca la vestia d’una realitat fugissera. Es despullà lentament, deixant que cada tros de roba acaronés suaument la seva pell bruna. La roba anava caient pel penya-segat a càmera lenta, rebotant amb les pedres i rodolant costa avall. S’aixecà decidida i es capbussar en el buit. El cel s’enfosquí després que el dia es fes nit. Ara podíem comptar un nou estel més.

Anuncis

Una resposta to “6. Comptant estels”

  1. Tristament trist, m’hi sobren les cames penjades del penya-segat, La veig dreta mirant com s’acosta la nit per menjar-se el dia. Espera angoixada que les robes que tira tornin i arribi una nova esperança

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

 
%d bloggers like this: