Som la nostra pròpia sort
És un zig-zag constant,
una recerca eterna,
d’un equilibri perdut,
d’un equilibri mai trobat.
És una gràfica sense gràcia,
una realitat injusta i ferotge,
un panorama futur incert,
un atzar no entès.
És l’hora
d’un rellotge,
que mai toca les dotze,
un mal tràngol obligat,
un somni amputat.
… atzucac …
Girem cua.
rectificant la línia
d’una vida que estima
d’una oportunitat ben viva.
Som la nostra pròpia sort.
Sempre hi ha una sortida!!! Es tanca una porta…. però s’obre una finestra!!!
”Segueix el teu propi camí “. He triat aquest títol perquè és el que m’ha semblat que era el que volia dir. Encara que m’ha costat treure una conclusió del poema. El principi és com a tot molt negatiu, però el final diu que rectifiquem tot el dolent, i donem pas a un nou camí.
”Està en les nostres mans elegir el camí correcte”
He elegit aquest títol perquè pel que he entès al principi xerra de la vida que hi ha actualment amb la crisi i al final, amb la frase de: girem cua, he percebut que es referia a que la societat ha de canviar de manera de veure les coses i, encara que sigui mínima, em de fer un poc cada un per canviar i dissfrutar de la vida perquè no tot el que hi ha es dolent i pareix que la gent no ho veu i es tanca amb els seus propis problemes i no veu més enllà de les coses dolentes.
El poema comença descrivint una realitat actual i el bo que té és que acaba essent un cant a l’esperança. M’ha agradat aprendre una paraula nova: atzucat. L’ús d’aquesta paraula indica suspensió… Una suspensió que fa canviar la direcció del recorregut, ja que no era l’adequada, rectificar és de savis. Amb positivitat tot es viu millor!
“Som la nostra pròpia sort”
Aquest títol m’ha agradat, perquè el principi del poema es molt negatiu, però després ens fa veure que no, ens fa veure que si giram pàgina les coses ens aniran millor.
m’encanta el títol :)))