El llenguatge de la llum

Les limitacions físiques de moviment que en Mateu patia des de petit, el condemnava a quedar-se a classe durant el pati, mentre la resta de nens i nenes sortien a jugar. La seva mestra fou qui el va encoratjar a fer els seus primers dibuixos artístics, que els copiava de les làmines de dibuix d’en Freixes. Encara recorda en Mateu el seu primer dibuix, una fulla de plataner que tingué un gran èxit entre els altres nens. Era l’inici d’una afició que duraria tota la vida.

Més endavant, el tiet Jaume, que en Mateu l’anomenava Tutu, li va regalar tres tubs de pintura amb els tres colors bàsics i un parell de pinzells. Sabia de la traça del seu nebot i aquell regal encetava el seu trànsit del dibuix a la pintura a l’oli.

Amb el peu a l’accelerador, en Mateu començà a alimentar la seva afició per la pintura de manera autodidàctica i els seus pares adonant-se’n del seu talent li compraren el seu primer cavallet i unes quantes teles, aprofitant que la mare era modista i baixava tot sovint a Barcelona.

En Mateu va trobar a la pintura una manera de poder omplir el seu temps de nen, de poder distreure la seva ment i deixar volar la seva imaginació creant noves històries, noves fotografies d’allò que ell veia al seu entorn: paisatges, marines, motius florals, personatges com pallassos… Tot era una bona excusa per prendre un pinzell i sucar-lo a la paleta.

Més tard, en Mateu se li va ocórrer de pintar sobre rajoles. Tenia un veí que era paleta i li anava a demanar les rajoles que no feia servir, d’algun lavabo que tirava a terra. Aquelles rajoles blanques de València serien la base d’uns quadres en miniatura que posteriorment vendria als seus coneguts per vint-i-cinc pessetes.

Als quinze anys, els pares d’en Mateu varen parlar amb en Josep Maria, pintor i escultor del poble, El Masnou. Com que en Mateu no podia pujar escales, en Josep Maria anava a casa seva per donar-li el que serien les seves primeres classes de pintura on treballaren principalment la perspectiva, la mescla de colors i el dibuix amb carbonet. Fou en aquesta edat, a l’any 1972, quan en Mateu va guanyar el seu primer premi de pintura, la portada del programa de la festa major d’Alella.

Aquesta és una història d’un amant de la pintura, d’una persona que usa els codis del pinzell i els colors, per expressar els seus sentiments, el seu estat d’ànim i les seves inquietuds. Només cal parar atenció a la gran producció de quadres que té en Mateu a la sala que fa servir com a taller. Li agrada experimentar tècniques, li agrada pintar paisatges bucòlics, imatges de persones a la platja, amb els seus peus nus enfonsats a la sorra…

El seu traç, genuí i autèntic, el defineix com un artista amb un encant especial, un mac de la pintura, un creador d’essències multicolors. Cada quadre té una història que t’endinsa en el món interior d’en Mateu, com un viatge submarí que et transporta a una altra dimensió.

Quan vaig conèixer a en Mateu, fou una casualitat de tantes que et passen a la vida. Recordo aquell vespre a la platja, on uns quants ens reunírem per la presentació informal del meu primer llibre, SOMNI TURQUESA. La sorpresa me la vaig endur quan en Mateu em va mostrar el seu darrer quadre pocs dies després. Era la imatge plasmada d’aquella trobada a la platja, de tots asseguts sobre la sorra, formant una rotllana. Els colors mostraven l’estiu, una mirada neta al caliu d’una trobada d’amics. No em vaig poder estar de demanar-li aquell quadre, no podia pas deixar passar l’oportunitat de mantenir present aquell dia en el que havia nascut una nova amistat, la nostra.

Us convido, doncs, a gaudir de l’art d’en Mateu, un home que s’expressa amb el llenguatge de la llum.

Entreu al món d’en Mateu Pujadas:

www.mateuolis.artelista.com

http://mateupujadas.blogspot.com/

The light’s language

Mateu suffered from early on a restriction on his body movements that forced him to stay indoors at recess while the other kids went out to play. Mateu’s teacher encouraged him to draw artistically, getting inspiration from some drawings by Freixes. Mateu still remembers his first drawing, a plane tree leaf, that became a great success amongst his classmates.

This would be the beginning of a lifetime passion. Later on, his uncle Jaume whom Mateu called Tutu, presented him with three paint tubes with the three basic colours and a couple of brushes. He knew of his nephew’s artistic talent, and that present started him off on the road of oil painting. Mateu swiftly went off to grow his passion for painting on his own, but his parents noticed this and bought him his first painting set, an easel and some canvases, as his mother was a dressmaker and often travelled to Barcelona.

Mateu found in painting a way to keep himself busy as a young child, and explore imaginary worlds, new stories and pictures of whatever attracted his attention: rural and coastal sceneries, flowers and clown-like characters … any excuse was good enough to pick up a brush and dip it into the palette.

Mateu once came to the idea of painting on tiles. He had a neighbour who was a builder and he supplied him with those tiles that were no longer of any use to him, any surplus or reject material from one of his works. Those white Valencia tiles would then become the basis of miniature paintings that Mateu would then sale on to his acquaintances for 25 pesetas each.

At the age of 15, Mateu’s parents had a word with Josep Maria, a local painter and sculptor in El Masnou, a seaside town near Barcelona. Since Mateu could not climb up the stairs of the artist’s home, Josep Maria had to go to his place instead and teach Mateu his first painting lessons, practising mainly various perspective techniques, paint mixing and charcoal drawing. It was then, in 1972, when Mateu won his first painting award, the cover of the Village Fête programme of neighbouring wine-growing town, Alella.

This is the story of someone mad about painting, of someone who uses brushes and paints to express his feelings, passions and moods. One only needs to see the great amount of pictures and paintings that Mateu keeps at his atelier to realise that he is an artist who enjoys experimenting with various techniques, painting bucolic landscapes, people at the beach, bare feet deep in the sand…

Mateu’s style is genuine and authentic, and defines him as an artist with a special charm, someone who paints magically and creates multicoloured essences. Each of his paintings holds a story that takes you to Mateu’s inner world, like an underwater journey that carries you to a different dimension.

The day I met Mateu was just by chance, one of many that we encounter throughout our lives. I remember that evening at the beach, where a few people had gathered for the unofficial presentation of my first book, SOMNI TURQUESA (Turquoise Dream). To my own surprise, Mateu showed me his latest painting a few days later depicting that evening at the beach, everybody sitting in a circle on the sand. The choice of colours was summery, a clear look at the warmth of a friends’ reunion.

I could not help but ask Mateu to hand me that painting, an unmissable chance to keep fresh in my memory the day when a new friendship had been born, our friendship. I invite you therefore to enjoy Mateu’s art, a man who expresses himself with the language of light.