No som princeses

•Abril 23, 2016 • 1 Comentari

sant jordi

No es diu Jordi, el meu cavaller
ni jo sóc cap princesa.
El drac són els problemes
que sempre emmudeix el temps.

La rosa té espines
i a voltes et punxes,
La rosa és la vida
i a voltes et dóna alegries.

No en som conscients,
de l’amor que ens envolta.
Caminem amb un rumb fix
sense pensar que res és infinit.

I de sobte, un dia ens recorden
que estimem i ens estimen.
I de sobte, al dia següent
tot s’esvaeix
i la rutina torna punyent.

Cada dia és sant Jordi,
almenys cada dia ho hauria de ser.

Gaudiu al màxim de la diada
i recordeu que l’únic sentit que té la vida
és l’amor i l’estimació, que són el motor
de la il·lusió.

Amor i estimació per un mateix,
Amor i estimació pels demés.

L’aprenent

•Novembre 30, 2013 • 3 comentaris

Imatge

Cada dia aprenc coses noves, n’hi ha que sense voler, n’hi ha que a la força, n’hi ha que estava ben calculat i planejat.

“No pots anar amb el lliri a la mà, Carolina”, m’aconsellen sempre els papes quan he topat amb algun obstacle decebedor.

I tenen raó, en part. Però per altra banda, aquest lliri que sempre m’acompanya m’ha permès conèixer gent adorable. Persones amb uns valors increïbles, i dic increïbles, perquè és fa difícil veure aquests valors en una societat que va a la seva, egoista, competitiva, corrupte, insolidària, individualista, etc.

Crec que en el fons sóc una persona amb sort, perquè el fet de conservar els meus valors i ser fidel a les meves conviccions m’ha fet trobar-me en el camí a gent que val molt la pena de tenir-los com amics, al costat, a prop, a dins.

La pintura és d’un bon amic, en Mateu Pujadas, que en el dia del meu 38 aniversari, avui, me l’ha obsequiada. Tots sabeu l’esforç que comporta estar-se hores i hores pintant un quadre. Jo només he pintat un de sol en tota me vida i m’hi vaig estar un any. Valoro molt la generositat i el detall d’en Mateu i si bé el quadre m’ha al·lucinat i m’ha deixat sense paraules, m’ha encantat i m’he sentit reflectida, en realitat el què encara valoro més és el símbol que representa aquest regal, i és l’apreci.

Nedant en el somni

•Novembre 19, 2013 • 2 comentaris

1465114_536549266434547_1298681973_n

Avui he somniat que nedava per una mar en calma. Primer començava amb crol, després alentia els nusos fent braça, i quan parava motors i arriava l’àncora dins l’aigua, m’estirava sobre el mar horitzontalment i feia el mort amb els ulls oberts, per contemplar la gran força del sol. I de cop i volta, una papallona se’m plantava sobre el nas tot remenant les seves ales policromes.

 

Sense pressa

•Setembre 22, 2013 • 1 Comentari

haz-tu-propio-camino

Sense pressa, deixant la impaciència presa pel temps aturat, Diluint els pensaments que pertorben la calma, en què les neurones s’entretenen com àtoms que xoquen entre ells i volen crear un nou ordre, un caos fet d’emocions contradictòries. Stop!

L’immobilisme es fa palès quan et miro els teus ulls color d’herba. Una herba que m’hipnotitza i em tranquil·litza. Respiro…, respiro un altre cop i encara un cop més. Tanco els ulls i veig els teus dibuixats a la meva ment, vestits d’un record immediat, acabat de sortir del forn. Great!

Sense pressa, gaudeixo de cada instant insignificant, que passa desapercebut per l’entorn. El faig meu i l’inscric al registre de la propietat. Un instant més al calaix de la meva vida. Keep calm!

I és quan de sobte trobo altres ulls, que em miren, m’assenyalen, em jutgen, sense haver demanat permís. Persones amb una vida pròpia, espectadors de la meva. Porten un somriure a la boca de la que surten paraules dolces i hipòcrites, falses promeses, que amaguen un egocentrisme poc generós. Danger!

Sense pressa, veig com s’allunyen aquells que no se’n surten amb la seva. Que no entenen la meva essència i després del seu intent fallit de manipulació, giren cua no sense abans escopir-me, insultar-me, atacant-me amb una llengua viperina i unes ungles esmolades. Go away!

Sense pressa, ploro en silenci per la tristesa al veure la mediocritat de massa a prop i impotent, l’allunyo de mi, amb fermesa i dignitat. No more tears!

No estic obligada a res, i el què faig ho faig amb la mà al cor. Love is love! Just it!

Matem al drac

•Abril 22, 2013 • 5 comentaris

Imatge

Sant Jordi, salva’ns de la desgràcia.
Sant Jordi, escolta les nostres pregàries.
Un drac es vol menjar la nostra llengua,
per emmudir la nostra essència.
Ens acorrala amb la seva força,
i ens espanta amb el foc 
que treu per la boca.
Ataca les nostres escoles,
i els drets de totes les persones,
a cop d’estisores.

Tota la lluita que havíem fet els del poble,
construint una societat en valors,
un estat social del benestar,
digne per viure-hi els nostres nins,
ara s’esfuma com si fos un miratge,
i com si mai no hagués existit.

Sant Jordi, pren el roig de la rosa
i salva el poble de les injustícies, 
de l’esclavatge, de la tortura.

Sant Jordi, pren el saber del llibre,
i mata el drac,
símbol de la dictadura.

Sense pressa

•Febrer 21, 2013 • 4 comentaris

relax rana

Tanco les portes a les presses. Respiro fons i buido els meus pulmons de pensaments eteris. Veig una llum, allà al fons. Diuen que la línia on hi jeu s’anomena horitzó.

Camino cap endins i avanço molt més. Sento la fermesa de les meves passes en les conseqüències. Recullo fruits, un petit tresor caigut del cel i nascut de la terra. I amb els peus sobre aquesta, trobo aquell sentit efímer i transparent, que si bé és sincer, alhora passa desapercebut. Com si el senyor invisible del temps comptés les hores lentament, a contracorrent, al revés.

I només em queda dir un gràcies al meu jo, al meu cervell, a aquell petit egoisme que em fa possible poder veure el meu camí, sense menystenir els dels altres, però sí diferenciant-lo.

Contenta de progressar adequadament segons les expectatives marcades per una mateixa.

Sobrevivint…

•gener 26, 2013 • 6 comentaris

Dedico aquest escrit a aquelles persones que ho estan passant malament a causa de la crisi, a causa de la impossibilitat de poder treballar per poder sobreviure. Us imagineu el patiment d’aquells que no és que no arribin a final de mes, sinó que el seu final de mes no té final?

Imatge

“Camino desconsoladament per carrers sense nombres, en una nit fosca, on la lluna no vol ni treure el nas. Els fanals només il·luminen la meva soledat. Per un moment, penso que sóc la protagonista d’una tragicomèdia dalt d’un escenari en un petit teatre antic d’un barri que ha perdut el nom.

Dessolats, els carrers parlen silenci i les portes tancades, penes. Plouen llàgrimes que mullen el meu rostre. Immutable, continuo el rumb de la perdició. Sense cap destí, només cerco l’origen. Un inici sense fi, que escapa a les meves mans.

Els meus pensaments es congelen amb el fred del vespre. Un vent de ponent vol endur-s’ho tot. Però les meves cadenes peses molt. No em puc aixecar de terra. Només m’arrossego com un cuc demanant clemència.

Aquesta és la dignitat que em deixaren alguns, la resta se la quedaren i encara la tenen.”