Alces el vol

Alces el vol quan tu vols,
allunyant-te a poc a poc,
més enllà del temps,
més enllà de tot.
Alces el vol.

Sobrevoles cervells persistents,
il·lumines estels omnipresents,
nedes per mars de lluna i sal
somnies núvols de fum
ràpids com la llum.
Alces el vol ben lluny.

I les faroles totes soles
et fan companyia a la nit
buida de lluna i sentit
que cerca la mirada
perduda i cansada
de caminar per l’andana
d’un tren que no arriba mai.
Alces el vol de l’esglai.

I l’espera fa de la tendresa
un collaret de perles
una per cada t’estimo
una per cada bes.
Amor etern.
Alces el vol ferm.

L’univers d’un sol vers
que gira sense rumb
matemàticament dret,
el·líptic moviment
que mou la ment.
Alces el vol al vent.

Un cop mort, les flors…
enterren el teu cos,
dins la cova del meu cor.
Alces el vol… tot sol.


2 Respostes to “Alces el vol”

  1. Entre les vies el tren tremola,
    el vol d’abans ara és passatge,
    a l’onatge de la platja, oratge,
    naufragues als meus braços, tu,
    que rius amb el vent dels rius,
    que navegues sense timó ni vela,
    sense mar ni barca, amb la pell.

    Et submergeixes en el paisatge,
    passen les llunes acrobàtiques,
    enigmàtiques com dunes ben nues,
    mentre el desert és el trajecte,
    la plaça un avantprojecte, ben nu,
    avantprojecte del carrer passatger.

    S’adormen les illes liles als pits,
    a l’ombra de la llum que tu et fas,
    em mires amb el somriure prenyat,
    m’agrada quan pareixes paraules.

    I els ulls són miralls del vers,
    el vent acaricia les notes lleus,
    entre la lluna estàtica i la por,
    la por de no ser mai tu, ni jo, jo.

    Voles, sobrevoles l’espai, camines,
    dibuixes estrelles amb la mirada,
    enamorada i alada, somnies, infant,
    en un somni d’anada i tornada.

    Obrint les portes de la nit,
    amb la fragància del dia humit,
    mentre, adormit, et veig endins.

    Passen les muntanyes dins la mirada,
    la mirada és d’estels i no cal barca,
    no cal mar, no cal timó, tampoc vela,
    amb els nostres cossos arribem a terra,
    amb els nostres llavis atraquem al port,
    els braços són caps, ancorats a l’onatge.

    Somnies, somnio, l’amor ens fa arribar arreu.

  2. Es trist, es dols, es tendre, es….. Massa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

 
A %d bloguers els agrada això: