6. Tornant a casa

Tornava d’un món surrealista en què havien tatuat la seva pell d’injustícies. Les cicatrius duien el nom d’impotència i el seu cor malferit plorava sang per les venes.

Tornava d’un viatge cansat i dolorós i per fi arribava a casa. La seva pell esgarrapava el temps per venir, aquell que curaria les ferides, aquell que tot ho endreçaria.

Arribava a casa i trobava abraçades, petons a l’ànima, ànims a l’autoestima, que havia caigut sota terra i ara sobrevolava les cabòries.

Tornava d’un món surrealista i arribava a casa. Per fi es trobava a resguard. S’estirà al sofà, s’acotxà amb la manta i pensà: Tot passa.