L’ús de l’incondicional

Vas i véns,
T’enlaires i caus del cel,
Fuges i m’aculls,
T’amagues i apareixes,
Ets màgia estesa.

-Ara sí i després no-
-Ara no i després sí-

Quan et rota,
Quan et ve de gust,
Sense sacrificis ni esforços,
Sense regals ni compassions,
Sense patiments ni preocupacions,
Només vols omplir un forat,
El de la teva necessitat.

I jo veig ballar la pilota,
-a dreta i a esquerra-
-a dalt i a baix-
Sense pressa,
botant.

I jo, omnipresent,
Pacient,
incondicional
i expectant.

I passo per alt les boles baixes,
Els egoismes i les fal·làcies,
-amb  paraules sense fets-
Fet de paraules de vent,
Que només omplen un somni:
La meva esperança ardent,
Que mor cada dia que la mates,
Amb decepció, amb tristor.
Sense esperar res més que tot.

La meva mirada tanca les persianes.

– CLOSED

Anuncis

Una resposta to “L’ús de l’incondicional”

  1. Perfecta en tots els sentits, i una veritat com un temple. Ja m’ho havien dit que eres una gran poetissa.
    Un petò, maca !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: