La làmpada dels somnis

La musa d’aquest text: l’Ivan

Com qualsevol geni,
era un despistat.
Caminava de peus a terra,
amb humilitat
i generositat.

Oblidava els ensurts passats
perquè amb prou feines
podia recordar els actuals.

Feliç,
i sense cap més cabòria
al cap, vivia amb intensitat.

Portava una làmpada
màgica,
plena de desitjos
i somnis realitzables.

Només la tendresa
que dóna una carícia,
feia realitat l’essència
de la vida.