Canviem el camí
Agafem una drecera paral·lela.
Aquest camí s’acaba.
Ens veiem, sempre.
Ens estimem.
No pot ser.
Ho sabem.
Plorem.
Junts.
Punt a Punt.
La lluita ens demana.
La supervivència de l’emoció
condueix a les nostres ments a decidir.
Per un altre camí sense foscor.
Ara, és el moment.
Molt torment.
Dolor.
Ara!
13
Seguim la fletxa…
SOMNI TURQUESA 
Ens cansem de anar a contre corren,de lluitar i arribe un moment que penses si no sera millor deijar que las onades del mar ens duguin alla on vulguin.Es ales hores el moment de la decisiò.
[…] Canviem el camí […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:42 pm |
Hola Maribel, dic jo que “deixar que les onades del mar ens duguin allà on vullguen”…….no és en certa manera pendre una desició……
Per a Carol:
Quan dius, “camí sense foscor” és aquell on ho tenim tot clar, o aquell sense problemes, o no existeix el sofriment?….
Et faig aquesta pregunta, perquè moltes vegades la foscor o l’absència de color com puga ser el negre, són sinònims de tristesa, mort, depresió……
Ja que per a mi, també té un altre sentit, i és tot allò que queda per descobrir…..com l’univers infinit, com les preguntes que no tenen encara resposta, com endinsar-nos en un món desconegut(no per això, dolent o bo), superant la por que ens paralitza.
Bé, sols volia poder compartir idees….
És clar, que el poeta quan escriu, ho fa amb la seua essència i de vegades el que pot semblar no ho és a simple vista.
M’agrada el poema, és del estil que més m’atrauen, poc a poc aniré llegint-ne més.
Una abraçada forta, un beset i fes bondat….o no….
Atticus, gràcies per la teva participació.
La foscor, per a mi, té un sentit platònic, és a dir, un sentit on les percepcions són imatges que no arriben a ser idees. És una ceguera del coneixement. Per altra banda, la llum ens acosta a la veritable essència de l’ésser, ens acosta a la veritat. Com bé dius, tot està relacionat: la foscor és tristor i a l’hora una oportunitat per a descobrir. 🙂 Una abraçada turquesa!
Mmmmmmmmmmmm…….m’agrada.