Desig pur
Esperant el moment…
És el moment, em tremola l’ànima.
Ja no em queda cap as a la màniga.
És el moment del què tant se’n parla.
I no sé què fer… després de les besades.
És el moment i és que en tinc moltes ganes.
I a la vegada una terrible por que em glaça.
El moment ja és aquí i …
Et sento tan endins que veig cega les estrelles.
Les teves carícies encenen el meu desig pur.
Els teus petons recorren la meva esquena.
Els teus frecs apassionen l’atracció bella.
Gaudint del moment…
La suor dels nostres cossos balla,
al compàs d’un moviment ancestral,
que uneix el nostre foc en un de sol,
emprenent el més gran dels vols.
Després del moment…
Pau.
M’agrada molt perquè és un tema que els preocupa molt a ells i interessa, evidentment. Molt encertat…
Provo de connectar amb els nostres pecupins, els que es troben sota un mateix estel, mitjançant els versos turqueses 🙂 Una abraçada fadeta dels pecupins
Hola carolina!
Aquest poema trop que xerra sobre l’acte sexual de la manera que pensa la dona de cada moviment que sorgeix, que te ganes pero a la vegada te por, després explica el que va succeint, fins que un moment després arriba a ala pau.
El títol més indicant que trop jo és “Esperant el moment”.
una abraçada!
Laura, molt ben interpretat i la pau és la cohesió entre amor, desig i plaer… sobretot també pel fet d’haver deixat parlar el cos i el cor plegats. Una abraçada ben forta, Laura!
M’ha agradat molt perquè és un poema que tracta sobre els sentiments que tenim la gent en la vida real i que segurament li passa a tothom.
Miguel Àngel, aquest és un moment pels que passem tots o quasi tots (hi ha qui guarda el celibat). Celebro que t’hagi agradat 🙂 Una abraçada turquesa.
Ja ens hem decidit per: DESIG PUR. M’agrada!
I a mi m’agrada també perquè és un títol amb doble sentit. Molt ben trobat nois/es!