Timiditat

(Poema dedicat a la Mònica Frývaldová)

La deessa del tim
no és més que la timidesa,
el fugir del centre d’atenció,
el veure el món des de la perifèria.
Les vergonyes són senyores
que s’amaguen sota l’estora
atès què guarden amb molt de caliu
tot allò que es mou per dins, ben viu.
Sóc silenciosa i sibil•lina,
enigmàtica i quasi divina,
regalant sons d’ocarina,
a cada mim, a cada vida.
La meva veu s’escolta per dins.
Millora amb el temps,
com els bons vins.
Breu i temorosa,
al començament.
Clara i amb força,
sempre transparent.
I esclata, amb les rialles,
quan són moltes, les passes.
A treure d’alba.
és quan reneixo,
ja innata.
I és quan em mostro,
amb una besada.
I un camí, en el bosc,
et duu cap a mi.
I de nit,
Arribes a les palpentes
i amb mi, ensopegues.
Els meus ulls són les teves mans.
Et guio per poder arribar.
Allà, on t’espero
Allà, on et trobo a faltar.
Tinc reserves.
Totes teves.
Són elles
Qui t’esperen.

La timiditat és només una prova
per a que traspassis les esferes
I facis un màgic descobriment:
-la meva ànima i ment-


7 Respostes to “Timiditat”

  1. Una descripició de na Mónica com es ella almenys a dintre de classe! xD un persona tímida, però això tot millorará xD ànims Mónica i a tu Carolina per fer aquests poemas tan bells! ^^

  2. Hola Carolina,
    en realitat no sóc tímida. Així pareix només quan estic en l’institut. Però fora d’institut, uuf, sóc una xerradora. Aquí a l’institut no em sent bé, perquè també hi han persones que no m’agrada i no vull xerrar. No es que, no puc xerrar amb les persones, es que jo no vull !!
    🙂 besos

    • Mònika, doncs tens reserves i quan ets a un ambient més “a coll i dor”, jejeje, ja et deixes anar, oi? Bé, espero que t’hagi agradat el poema…. No t’has de sentir identificada…. amb tothom no la podia encertar!!!! Sinó em posava amb una bola de cristall a endevinar el futur jajaja. Però, realment és difícil escriure un poema sobre una persona que no coneixes ni has parlat directament. Hem parlat sobre poemes, però molt poc sobre nosaltres mateixos. Petonets turquesa, Mònika!

  3. Hola Carolina! com va? molt ben acertat el poema, s’ha vist perfectament na Monika darrera el poema.

    Moltes gràcies per el poema que hem vares dedicar, em va agradar molt, al principi no ho vaig entendre, peró a la segona lleguida ho vaig entendre perfectament, i sí, em vaig sentir identificada, gracies una altre vegada! Enciosa a la teva arribada! una abraçada!

  4. Jo també pens igual que en jaume, que al institut es tímida i defora no ets tant. Esta molt bé el poema, la forma d’explicar la tímidesa m’ha agradat.

  5. Monica és una noia extrovertida, però en l’entorn de classe no, és mes reservada. :). Tots passem per estapas de timidesa i aprenem a superar aquest mur. El poema és genial…!!!!

  6. Holaa !! El poema a describe Monika muy bien, eso si esa timidez que suele demostrar en un entorno que no conoce como la clase. Me encanta esta niñaa por que, aparte de ser rubiaa :D, es un sol como persona y mu chicharachera cuando quiere pero no lo deja ver. Que sepas que estoy leyendo el poema cuando mi prima practica clarinete y queda muy bien con musica de fondo aunque no le pegue la música al poema ajajaj. Un abraçadaa dauradaa y petoons.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: