0.Escarlata (la barrufa)

Aquest és l’espai en què aniré penjant tots els escrits dirigits a la meva petita, a la meva barrufa, que omple de sentit i alegria tots els meus putos dies. Ella és qui m’ensenya a estimar, qui em regala un munt de petons i abraçades, qui em va riure fins a plorar. Les seves reflexions fan que jo amb trenta anys més que ella també reflexioni.

És pura, és generosa, és plena d’amor cap als altres, tossuda com ella sola però amb el cor més gran que he conegut mai. La seva innocència i la seva gran capacitat per a voler entendre el gran món que l’envolta són un senyal per entreveure que apunta maneres i serà de gran una bona persona.

És qui m’alimenta l’ànima, és qui m’esgota el cos, és qui em treu de polleguera quan em discuteix sobre el què li mano fer.

Amb només sis anys, em sorprèn la seva continua felicitat, tot i que li ha tocat viure en un àmbit familiar complicat. És una supervivent nata i això l’ajudarà de cara al futur, que és el que realment interessa.

Una nena forta i tendra, tossuda i generosa, enginyosa i intel·ligent, plena d’inquietuds que segurament la faran patir al veure el món al què li he portada. Però serà una gran defensora de les injustícies, com la mare que la va parir, com la mare que em va parir a mi, com la mare que va parir la meva mare.