Llàgrimes de pedra

Llàgrimes seques que rellisquen avall,
per un cos fet d’aigua dolça,
perfilant les seves corbes sinuoses,
més enllà del que amaga la catifa,
aquells sentiments que se’ls ha endut l’escombra.

I pujo, com si fos una bruixa rebel,
sobrevolo núvols, cel i estels,
miro des d’amunt la petitesa
d’un món que agonitza de pena.