Què és l’amor?
Segons l’Enciclopèdia Catalana, la paraula amor significa:
Inclinació o afecció profunda envers una persona basada en l’atracció sexual, però que sovint comporta d’altres sentiments
Adhesió intensa i desinteressada a una cosa, uns principis, etc
Déu romà, fill de Venus, anomenat també Cupido
En la filosofia grega, el concepte d’amor fou emprat per a expressar l’ordenació jeràrquica, de caràcter còsmic entre l’inferior, imperfecte, i el superior, perfecte.
Les religions el déu de les quals és personal i assequible, com el judaisme, el cristianisme i l’islam veuen l’amor com el desig que el creient té de conèixer Déu i d’unir-s’hi personalment.
Al món grec, la visió pagana i la llibertat de les relacions sexuals donaren lloc a mites originats ja a vegades en les cultures mesopotàmiques i que, aplicats a la literatura, expressaren una àmplia gamma de possibilitats i de sentiments.
Des dels temps més remots l’amor ha estat un dels grans temes de la literatura.
SOMNI TURQUESA 
Amor, plaer immens, que tenim al cel, al cel de la pell, de la veu, de petits, grans, però vius, sempre vius, cap a altres éssers vius, i també cap als éssers morts, amor. Cap a aquells que estimem, cap a aquells que ens estimen, quan sentim el frec a frec, la pell amb la pell, de la parella, de la mare, del pare, del fill o la filla, amor etern, amor fugisser, amor que comença i mai no acaba, o amor mentider, amor fals, per tant, no amor.
No hi ha mentides i tot és nítid i clar, només així es pot estimar, deixant enrere falses senyals, falses pistes, que tant sols ens fan mal.
Ara és l’hora d’estimar totes les coses, els petits gestos, de tendresa sentida i viva, arribarem arreu, i doncs, ens estimem.
Som amor, som fruit de l’amor, potser només del sexe, qui ho sap, però l’amor moltes vegades és la porta a la mateixa vida.
Sense estimar no viuríem, res seríem.
Estimem-nos, tots/es, estimem-nos, Carolina, tota la vida.
Si diem que amor és química no diem cap mentida, però quedem curts…
Si diem que amor és un semtiment, tampoc diem mentida, però també seria incomplert…
L’amor autèntic sempre té retorn…
L’amor compartit és el més satisfactori…
El sexe no té res a veure amb l’amor malgrat ambdós poden anar plegats…
L’amor ens uneix, l’odi ens separa…
L’amor més pur potser seria l’amistat…
Imaginem-nos qualsevol cosa que podem fer i totes elles les podem fer amb o sense estimar, la difèrencia es percep amb l’ànima… Ja que l’amor no és una acció, sino una activitat de la nostra ànima, per això podem fer la mateixa cosa amb amor o sense…
Amor és un concepte abstracte, no es veu amb els ulls, ni s’olora, ni es palpa, ni se sent, ni es tasta… Només el podem copçar amb l’esperit…
Amb el temps, l’amor creix i la passió disminueix…
Si escrivim amb amor farem poesia…
L’amor és infinit, per tant mai acabariem de descriure’l,i en podem fer tantes versions com persones en parlem d’ell…
L’amor és tan gran que sobreviu a la mort…
No ens ha de fer por parlar de l’amor, ni dir: “t’estimo” no és res dolent…
No deixem que l’amor sigui un tabú…
L’amor és llum no foscor…
Les persones més belles no només son les que ho son físicament, sino les que tenen l’ànima transparent…
Ajudem a les persones que els hi fa por estimar, encoratgem-les a estimar i deixar-se estimar…
Carolina, gràcies per crear aquest espai i per donar-nos el teu amor amb la teva poesia.
Els teus versos son sagetes que encerten de ple en el nostre cor.
T’estimo!
Us estimo!
T’estimem!
Em sento estimat!
De la mateixa manera que estimem i no ens preguntem el perquè, de l’amor tots en tenim aquella idea intuitiva que quan mirem d’expresar-la perd valor. No sé definir amor però si sé que estimo, molt i a molta gent.
no tinc paraules per descriure l’amor…
amor és patir per algú més que per tu mateix
amor…..
significa, caminar junto al otro y darse cuenta de que nuestros pasos son acompasados
L’amor és l’aliment de la nostra ànima. La millor companyia pel passeig de la vida, així com el pitjor patiment que poguem tenir. Estimar fa feliç, però també fa patir molt.
Definir l’amor crec que’l nom del teu web ‘engrunes de tendresa’ ho defineix força bé. A mi m’agradaria definir-l’ho com un farcellet ple d’engrunes farcides de percepcions carnoses, visuals, sentiments i paraules plenes de tendresa que, hom porta a sobre quant té la sort d’haver-l’ho trobat.
I al concepte expressat afegiria que, com les engrunes son molt fràgils i delicades, em d’acomodar-les entre les mans perquè no sen’s desfacin…
… amor és esborrar-e a mi per dibuixar-te a tu.
… amor és què se jo, el trajecte d´una llàgrima
… amor és qualsevol paraula, que doni vida a la meva ànima.
… amor és obrir una porta si és que encara no l´has oberta.
Cancó de la meva joventut , poetica m´agrada el què diu cantant sobre l´amor. M´ho faig meu.
Ben senzill, l’amor ho és tot, ho pot tot. Quan hi ha amor res gairebé és impossible, es pot construir un món ple de tendresa, de benestar, d’autoestima. L’amor cura, l’amor fa possible allò que semblava impossible
Jo m’identifico amb tots els comentaris, i és que està clar que tots coneixem l’amor en major o menor mesura, dubto que hi hagi cap ser humà a la terra que no l’hagi viscut…
El que passa és que l’amor es materialitza, es viu, pren forma, s’expressa, s’enten, s’explica de infinites maneres, però estic convençut que la seva essència, el seu origen, és igual per tothom…
Penso que no es pot definir en la seva totalitat i per estimar només cal fer-ho, no necessitem teoritzar, ni fer cap curs per apendre’n, s’apren visquent…
Pot ser si que té una sèrie de trets caracteristics amb el quals tots n’estariam d’acord, però la veritat és que és molt relatiu i és un concepte massa ampli per engabiar’l amb una definició…
Si ara jo pregunto: L’amor és voluntari o involuntari? Segur que sortiran partidaris d’ambdos opcions, perque segurament té una mica de les dues coses…
Si treièm una mica el romanticisme del tema i ens cenyim més en la qúestió científica, de la qual en sóc un clompet ignorant, possiblement arribariem a la conclusió de que l’amor es tan desconegut per la sicologia i per la medicina com ho és el propi cervell humà i tot el que té a veure amb el mon de les emocions, els sentiments, els instints, etc.
Carolina si et ve de gust també et deixem dir-hi la teva… Ja bagarà, no? Per cert la tendresa és una manifestació de l’amor tan tendre, valgui la redundància, diguem-ne que la tendresa seria l’amor vestit amb una suau seda de subtils colors, cenyint i deixant entreveure, suggerint-nos les seves eloqüents i evidents formes i al mateix temps ens evocaria la nuesa de l’ànima…
VISCA L’AMOR!!!!!!
L’amor: un gran tema des dels començaments de la literatura…molts ens preguntem què significa fins que el trobem; anem de flor en flor saborejant-ne les mels: unes són més dolces, d’altres més amargues, d’altres són massa insegures i passes de llarg perquè no se’n pot treure res de bo… A mí no em va costar gaire, la veritat, vaig descobrir-ho de seguida.
L’amor per a mí és una sensació que es materialitza entre la química i la màgia: hi ha dues persones intreconnectades a l’univers que quan coincideixen per primer cop saben qui és qui i què els uneix. Amb el meu company ens va passar fa uns quants anys, quan ni ell ni jo ens coneixíem i jo era una nena; ens vam creuar i ja vam tenir aquella sensació d’haver-nos vist abans i de conèixer-nos de tota la vida, però érem massa joves i havíem de viure experiències per separat degut a la diferència d’edat.
Al cap de mooolts anys estàvem d’esquena l’un a l’altre i vaig tornar a tenir aquella sensació: hi havia algú prop meu que em deia que em girés però les meves amigues no sentien res ni havien sentit que ningú parlés a prop nostre. De cop i volta vaig girar-me i me’l vaig trobar parlant amb uns amics comuns i mirant-me com si volgués parlar directament amb mí; vaig acostar-m’hi, i des d’aquell mateix moment vam notar com una altra vegada es tornava a formar com una areola màgica al nostre costat i els nostres amics es veu que també ho van notar, perquè va marxar tothom…
Des d’aleshores han passat molts anys, però continuo creient que l’amor és una barreja de màgia, de química; i la màgia és perdurable si es creu en ella, així com el respecte i la llibertat. Si no respectes la teva parella i no li deixes el seu espai de llibertat, es perd la màgia i es perd l’amor.
Gràcies a aquest amor tinc dues criatures precioses que són el millor regal que m’ha pogut fer mai.
l´amor, no se com descriure´l. Es algú magic que t´omple totalment. Quand tens amor estas content , estas amb un núvol. Pobre del que no tingui amor…..
No se com descriure´l, només se que es fantastic i t´ompla la teva vida.
Marta, la vostra història és preciosa, us felicito a tots quatre…
l’amor… curiosa paraula… i curiós sentiment. per cadascú voldrà dir alguna cosa diferent i … què és el q entenem per amor…??? personalment per mi l’amor ho és tot,no podria viure sense amor, sense estimar, si no estimés no tindria motiu per viure… jo estimo, estimo tot allò q m’envolta, des de la planta del menjador fins aquella persona q sense ella em costaria tirar endavant… de fet jo estimo, i molt, estimo cada cosa q faig, cada cosa q veig, cada cosa q sento i disfruto cada moment q se m’ha obsequiat viure, pq per això estem, per estimar-nos, i qui digui q no estima… crec q menteix, ja q per poc q sigui ha d’estimar, poc o molt, al menys l’aire q respira per poder viure.
nose, és complicat expressar l’amor, però aquest sentiment universal… crec q l’hauriem de potenciar!!!
apa doncs, a estimar-nos tots i totes!!!!
Nuria, gràcies per la teva aportació tan sincera, tan senzilla i origimal al mateix temps…
Gràcies a tu i a tots els que participeu en aquest espai creat par la Carolina, inspirat arrel d’una conversa cibernètica entre ella i jo…
Animeu-vos a dir la vostra… Que més bonic que parlar de l’amor?
No a la crisi de valors!
Amor és un sinònim d’ estimar, com deia el poeta, estimar és una aventura que dura tota una vida(Oscar Wilde).
I aquí hi entra tot, estimar (Amor), pot ser bo o dolent, tot depèn de com és faci, si en l’ estimació i ha possessió o egoisme, deixa ser amor per esdevenir la part fosca d’ ella.
L’Amor en majúscules és qui estima a tot i a tothom, fins i tot als enemics o els que en freguen a la cara com som, perque ens reconeixem en ells i no ens agrada, igual que predicava Jesucrist i abans que ell tant d’ altres, aquest AMOR és l’ únic que ens pot alliberar i conduir-nos al lloc que molts anomenen Déu i que jo en dic VIDA.
Amor, es veure i sentir cada dia el sol encara que plogui…
L’amor és com la llum del sol, escalfa tot allò que toca, i no descrimina a ningú que se li posi al seu abast…
“For me it is hard to discribe LOVE. But it is a feeling that takes you basically away from this world and makes everythings invisible. Because the power of love can be endless”.
Aquesta frase és d’una amiga meva del facebook que es diu Hoda Tajik…
Per a mi la paraula Amor significa VIURE.
Amor és l’abstracció més abstracte.. i la concentració més concentrada.. que podem abraçar..
La veritat no ho sé definir amb paraules. Potser perquè és un sentiment. I un sentiment que em fa sentir molt bé. Em fa sentir en pau amb mi mateix i amb els altres. I aquest sentiment el puc tenir vers persones, animals fins i tot coses. En definitiva, és un sentiment de plenitud vital.
El Amor es un sentimiento inmenso, tan inmenso que tiene acepciones. Se puede dividir en diferentes tipos tales como el amor fraternal, paternal amical, de pareja etc.. Es instintivo y tan primitivo que en esceencia se sabe amar mas cuando cuando mas puro se es, es decir cuando no estamos contaminados de intereses de otra indole (economico, sociales etec).
notori aument sensitiu-perceptiu que aporta plenitud existencial provocada per l’interconnexió quimico-energètica amb atre/s essers
L’amor és acceptar un no. L’amor és desitjar la llibertat del què estimes. L’amor és admirar els demés tal com són. L’amor és voler perdre la vida per salvar una altra. L’amor és protegir, curar, cuidar… L’amor és abraçar, besar, acariciar… L’amor és fondre’s en els desitjos del cos nu de tot. L’amor és una entrega cega sense res a canvi.
De tots els comentaris, que agraeixo amb tot l’amor del món, he creat un poema. Cadascuna de les estrofes estan inspirades en cadascun de tots vosaltres i amb el vostre permís he afegit el nom.
Crearé una sub-pàgina amb el poema sense noms que anomenaré “Amor a l’àgora”
Aquí us avanço el poema amb els noms:
Amor, plaer immens,
al cel de la pell dins el sol,
de petits, grans, eterns,
amor a vius i a morts.
Daniel Ferrer
L’amor retorna sempre,
il•lumina la foscor,
ens uneix ardents,
no calen raons.
Jordi Macià
Les paraules s’enduen el sentit.
L’essència de l’amor és només al cor.
No és fàcil de definir,
Quan provem d’explicar-ho perd valor.
Pere Gran
Sense paraules,
Muda em quedo,
Només sento.
Montse Ribot
Quan estimem
Patim constantment
Però no per un mateix
Sinó pels demés.
Jordi Torrents
Amor, caminem plegats
Fent-nos costat,
pas a pas,
seguint el compàs.
Pepa Ceferino
Amor, aliment de l’ànima.
Passeig per la vida
En la millor companyia.
Sense patir, no hi ha estima.
Antònia Lladonet
Farcellet d’engrunes de tendresa
que ens duen l’amor trobat.
farcit de percepcions carnoses,
visuals, sentiments i paraules plenes.
Lluís Busom
… amor és esborrar-se a mi per dibuixar-te a tu.
… amor és què se jo, el trajecte d´una llàgrima
… amor és qualsevol paraula, que doni vida a la meva ànima.
… amor és obrir una porta si és que encara no l´has oberta.
Ramona Riu
L’amor ho és tot.
Tot ho és l’amor.
No fa res impossible
Les ànimes es tornen visibles.
Jordi Gomara
Fins que no trobem l’amor,
Saltem i saltem,
De flor en flor,
Saborejant totes les mels.
Marta Llorens
L’amor és la màgia que ens omple,
Ens fa flotar com els núvols,
Contents caminem feliços,
Fa de la teva vida un conte.
Mª Dolors Balaguer
L’amor és curiós i despista,
L’amor és l’inici i el final,
Estimo l’entorn, estimo la vida.
Núria Maymí
Estimar és una aventura que dura tota la vida (*)
Trobarem l’amor bo, també el dolent.
Sent generosos, possessius o egoïstes.
L’AMOR en majúscules ens farà lliures.
Sal Constans
L’amor ens ajuda
L’amor ens condol.
I quan cau la pluja
Podem veure el sol
Carme Fusté
Amor viu
Amor de vida
Amor que ens fa viure.
Ramon
Abstracció més abstracta
Concentració més concentrada
Amor… l’abstracte concentrat.
Laura Arquer
L’amor és pau.
Sentiment cap a tot,
Cap a tothom.
Plenitud vital que plau.
Pep Sala
L’amor neda dins la immensitat del mar.
Els peixos, germans, amics, parelles…
s’estimen entre ona i ona, amb puresa
Instintius, primitius, vius.
Fred
Percepció Sensitiva
Notòriament augmentada
Plenitud existencial provocada
Interconnexió energètica i química
Embryoart
L’amor és acceptar un no.
L’amor és confiança i tolerància
L’amor és admiració.
L’amor és desig i passió.
Carolina Ibac
Una gran pregunta..
Per a mi, l’amor, és sentir tal atracció, admiració per algú, que en un moment de la teva vida arribes a pensar que no pots viure sense aquella persona…
Quan no vols que se’n vaigi del teu costat, quan vols que et seguieixi abraçant, acariciant els teus llavis..
L’amor és desig, passió, felicitat. Jo, sento cada dia que passa tal atracció i desig per ell, que faria el que fos per a que estigués al meu costat per sempre, per sempre…
[…] Què és l’amor? […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:37 pm |
será típico tópico pero
reflejarme en sus ojos, sentir que se refleja en los míos, y pasar así las horas
ps. el nombre de tu web no me podría encantar más!
Gracias Marina, bienvenida a nuestro sueño turquesa.
Tu nombre, no me podría encantar más: http://www.gerardquintana.cat/index.php?Itemid=100092 Hay una canción que lleva tu nombre y es preciosa.