La mirada dels teus versos
Mires sentint el més profund del teu melic.
La fresa de la teva pell és esclava dels demés.
El patiment només és un senyal del que duus a dins.
Val més ser així, hipersentint, que un ésser inert més.
Trobes ràpidament l’entorxa que il·lumina la foscor aliena.
Verses amb un talent especial, amb el cor innat, una tria natural.
De les injustícies en fas una guerra de les emocions, a les teves venes.
La vida és un món obert on vols deixar la teva petjada en el gran mural.
Passes per una era diferent on et cerques constantment, sense pausa.
El temps et conduirà més anys rere els quinze que ara has guanyat.
Riuràs i patiràs, somniaràs i et decebràs, veuràs que no tot és rauxa!
Paga la pena sempre sentir-se viu i no sempre és de mans de la felicitat.
Patir pels que estimes ens permet sentir-nos viu.
Plorar per un desamor ens permet sentir-nos viu.
No estar d’acord amb tothom ens permet sentir-nos viu.
La imaginació i la creació ens permet crear un entorn a mida.
No només hem d’esperar el destí, podem donar-li vida.
Tot depèn de nosaltres, tot és a les nostres mans.
No tenim excusa, la confiança en nosaltres ens guia.
Saltarem de fita a fita i ens adonarem que som humans.
Aquell dia descansarem i només viurem el temps que ens queda.
SOMNI TURQUESA 
Preciós Carolina, en la teva línia… Un poema molt íntim i càlid… Besadetes guapa
Gràcies, Antònia!
És maco però el trobo poc vehement qun parles del famós tot està a les notres mans………… continua amb el to languid i suau de la primera part. Li falta força, coratge, valor una pujada de decibelia rebels que arribin al lector a les entraneys i al faci motivar per unir-se a la Revolució Turquesa. Dixit.
Pas a pas, Sindi. Aquest és un poema dedicat a una persona especial, un jove poeta de 15 anys!
molt bonic , Carolina , es tendre i a la vegada instructiu per ell, et felicito!!a la joventut no li pots anar amb duresa, has d anar amb tendresa i amb delicadesa i claretat i ho has fet , m´´ agrada!!!
Els millors pasos a seguir i les més encertades paraules…Si tots els adolescents tinguessin un guia com aquest a seguir,no sols viurien bé sinó que farien el millor per aconseguir viure plenament.
Carolina, qui als quinze anys hagués tingut un poema dedicat com aquest, també suposo que ell se’l ha guanyat.
L’adolescència, com altres etapes de la nostra vida, son importants en la hitòria de cada u. Jo definiria aquesta, com l’epoca on descobrim l’amor, i la manera que l’entenguem i el visquem de ben segur que ens deixarà petjada per tota la vida, no li hem de donar ni més ni menys importància de la que té, només ser concients que ens estem forjant en la farga d’estimar…
Hola, sóc el Pere jr.
Enhorabona pel teu nou treball, ha sigut molt emotiu per mí saber que se m’ha estat dedicat un poema com aquest, tan pur i reflexiu…
T’agraeixo molt l’esforç i el missatge que m’has transmès amb aquest poema.
Tens raó: Tot el que ens passi, tot el que ens escollim, el que fem, el que volem i el que decidim, només ho determinem nosaltres, i ningú més.
Salutacions
Pere, m’agradaria que participessis en un dels espais del somni turquesa:
http://somniturquesa.com/tu-tambe-amagues-versos-dins/
Seria un regal per a mi! Au va, anima’t.