Rondalla del sol i de la lluna

Autor: Chus Morales Gil

De día pel matí
ella se’n va a dormir,
cansada de buscar
durant tota la nit.

Llavors ell treu el cap,
molt a poc a poc
esperant que un dia
ella estigui allà en algun lloc.

Però sempre és així,
eternament,
poques vegades
ells poden estar contents…

El Sol i la Lluna
són dos amants
que no poden estar junts…
Es pasen la vida
desitjant
que hi hagi eclipsi total…

I en aquells moments
ella li diu a ell
tant de bó
t’hagués conegut fa temps.

Però tu mira al cel
està plé d’estels
i cada nit
jo haig d’estar per ells.

Llavors el Sol es pon
i per un moment
voldria ser
el més gran de tots els estels.

El Sol i la Lluna
són dos amants
que no poden estar junts…
Es passen la vida
desitjant
que hi hagi eclipsi total…

Saps amor meu
que jo sempre estaré aquí,
esperant,
sense fer soroll.

Saps amor meu
que si crides el meu nom,
en un moment,
jo estaré aquí, al costat teu.

El Sol i la Lluna
són dos amants,
que no poden estar junts.
Es passen la vida
desitjant,
que hi hagi eclipsi total….