El senyor dels mots muts

El senyor dels mots muts calla per sempre, immortal. No alça mai la veu, tampoc no la baixa. No desprèn cap so dissonant ni assonant ni consonant. Tampoc vocal, perquè no té boca. Els seus llavis foren cosits una vegada per la fada malparlada.

El senyor dels mots muts no gasta saliva, ni mou la llengua ni fa sonar les cordes vocals. La seva guitarra no té cordes i no pot entonar cap cançó. Tampoc ballar-la, perquè no té cos. La seva essència no és més que l’abstracció del concepte contrari a la fressa.

El senyor dels mots muts mata el soroll, amb veu ferma sense dir res. Les seves paraules són invisibles a l’oïda. La seva rialla es trenca sense cap brogit, la seva mirada és l’única que parla, fixada a l’infinit.

El senyor dels mots muts només s’escolta a ell mateix, carregant a l’esquena un sac de paraules mortes alienes. Les males llengües diuen que en algun indret les enterra i fa un rèquiem per elles.

Tothom coneix al senyor dels mots muts i el seu nom és silenci. No l’anomenen mai, perquè no té vocals ni consonants, ni grafies ni fonemes. Impronunciable es manté sempre viu com si es tractés d’un secret etern.

Tots callem quan el senyor dels mots muts parla.