L’espera, tampoc

Endevino el que la cuirassa transparent amaga. Desxifro les petites senyals que em són regalades i m’aferro a elles ardentment, cercant el foc que no crema. Confiança cega, sinceritat nua.

Estimar-te es converteix en una trucada a l’espera, rere la cua dels dies. Circumstàncies enrevessades que són un absurd dins l’abstracte absolut. I em mostro transparent i em veus opaca. I m’entrego a tu, i tu t’apartes.

I rere l’esgotament d’un jo que surt de mi constantment per a trobar-te, acabo reculant en mi esperant que algun dia tu surtis d’allà on t’amagues. Res no és etern. L’espera, tampoc.

Una cuirassa farcida de somnis embolcalla ara la meva essència, desitjant que el somni no es torni tragèdia.