L’espera, tampoc

Endevino el que la cuirassa transparent amaga. Desxifro les petites senyals que em són regalades i m’aferro a elles ardentment, cercant el foc que no crema. Confiança cega, sinceritat nua.

Estimar-te es converteix en una trucada a l’espera, rere la cua dels dies. Circumstàncies enrevessades que són un absurd dins l’abstracte absolut. I em mostro transparent i em veus opaca. I m’entrego a tu, i tu t’apartes.

I rere l’esgotament d’un jo que surt de mi constantment per a trobar-te, acabo reculant en mi esperant que algun dia tu surtis d’allà on t’amagues. Res no és etern. L’espera, tampoc.

Una cuirassa farcida de somnis embolcalla ara la meva essència, desitjant que el somni no es torni tragèdia.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: