La marca de la diferència
Foto: Jordi Saragossa
Tu i jo.
No estem sols.
Ni tampoc el sol.
Tot i que ens hi sentim…
de vegades, sempre o mai.
mentre temps a temps, vivim.
Formem un grup ben estructurat,
molt gran, abstracte i ben pensat.
Ens coordinen les normes.
Davant la diferenciació,
ens enriquim a totes, totes.
Comprendre’ns és la nostra intenció.
Són tantes les maneres de pensar
que és difícil un acord universal.
Hi ha corrents filosòfics,
Hi ha corrents econòmics,
HI ha corrents polítics,
Hi ha corrents arreu
I nosaltres…
Rere cada corrent
Ens diferenciem dels altres.
Sempre corrent,
formem grups
dins el gran tot.
Ho tenim ben fotut.
I si les parts no funcionen.
Perquè el tot s’enfonsa.
Ens oblidem que som un equip.
I que la solidaritat ens agermana.
I lluitem uns en contra els altres,
amb guerres, menyspreus i salvatjades.
Jo sóc diferent.
Tu ets diferent.
Ell és diferent.
Ella és diferent
Nosaltres som diferents.
Vosaltres sou diferents.
Ells són diferents.
Elles són diferents.
Gràcies a la diferència,
cadascun de nosaltres és únic.
Cal acceptar totes les essències.
I mai no deixar de ser un mateix.
A això li diuen tolerància,
Jo li dic bon cor i bon seny.
SOMNI TURQUESA 
m´encanta !!! molt ben escrit això , jo no ho podria escriure com tú, i també sóc essència , i jo mai seré com no vull ser !!! petonàssssss!!! el compartiré al meu mur si no et fà res !!!
Carolina, m’ha agradat molt! M’ha arribat perquè a més sembla clavat pel grup dels pecupins! Avui no hem vengut als ordinadors perquè estam preparant el decorat per a una mostra de cuina que farem la setmana que ve a l’insti, però demà el llegiran, sense falta! Per cert, imprimirem el teu poema de la biblio en DIA3 i el plastificarem, després serà penjat a la biblio! En faré una foto i te l’enviaré! Besades!
Si senyoreta!!!..visca la diferència!!!..tots som iguals però tots som diferents i és tan bonic i tan distret i tan excitant que sigui així…una abraçada carolina
Lluitem per la riquesa de la diversitat, de la riquesa i lluitem també per a que no hi hagi desigualts!
les diferencies s’ acaben, peró; com un puré de mil colors
que acaba uniforme. S’ ha fet petit el mon en el temps,
i les distàncies fisiques i humanes desapareixen.
Si l’ evolució durant segles va diversificar animals i llengues, ara l’ home tendeix a uniformizar-ho
El que dius, avet blau, em recorda el terme de la globalització…
La llibertat de cadascú comença on acaba la de l’altre, estimem-nos, respectem-nos, acceptem-nos i lluitem pels nostres somnis i pels nostres ideals, fem pinya…
Tots som iguals i tots som diferents. Cada dia tenim l’oportunitat de comprovar-ho. Les nostres diferències han de servir per acostar-nos més uns a altres com a un igual. Espero no haver-me liat!çM’heu entès, oi?
M’agrada molt Carolina, ahir quan m’ho va llegir la meva tutora em va fer pensar amb el mostre grup de classe.
El poema m’ha agradat.
Cada un de nosaltres és diferent. Tenim diferents gustos, diferents colors de pell, d’ulls … . No hi han dues o més persones que siguin iguals. Sempre hi ha alguna cosa que ens fa diferents.
Gràcies pel poema,
Monika
2n PQPI de Campos
M’ha agradat molt el poema. Si fossin totes les persones iguals el món seria molt avorrit. Amb les guerres el món s’està separant i tot per coses que no tenen tanta importància com les vides dels altres. Ara, més o menys, les coses s’estan arreglant però encara no ho està del tot.
La veritat que no hi pot haver ningú que sigui igual, de la mateixa manera de ser, perquè cade un té una personalitat que ens indentifica i és el que ens fa especials a cada un de nosaltres. Sempre has de ser tu mateix i no tenir doble personalitat per poder agradar a una altra persona.S’ha d’acceptar la persona tal i com és. Un poema genial 😉 Una abraçada.. Tere*
És un poema genial. És el millor això de ser diferent als altres. N’Antònia ens ha explicat que has escrit un poema per a la nostra biblio però no ens el vos mostrar fins que no s’hagi inaugurat. Aquest poema reflecteix molt el que hi ha en aquesta classe. I ara, a penjar-lo al blog :). Les nostres diferències són els que ens uneixen, boníssim el poema, cada persona és un món diferent. Una abraçada. David
“Gràcies a la diferència cadascun de nosaltres és únic”
Gràcies Carolina per aquest poema tan blau!!!
Una forta abraçada i fins molt aviat!!!!
Carme
[…] La marca de la diferència […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:44 pm |
Eiii!!! aquesta fotografies és meva!!
com portem el tema “drets d’autor”?
Ostres, Jordi! Et poso el teu nom a baix? Què haig de fer?
M’encanta! M’hi sento força identificat. I té molt a veure amb la brillant i generosa definició que dónes al teu “Somni Turquesa”: …el vostre raconet del cel on cadascún de vosaltres sou una estel… que ens fa sentir estels i que cadascuna d’aquestes estels brilla amb la seva pròpia llum. Fantàstic i engrescador!