7. Cuirassa feta de blaus i sang

Es trobava ajupida, cobrint-se el cap amb les mans. Rebia cosses a tort i a dret, com si fossin metralla disparada amb una arma automàtica. El cervell restava en estat de shock i el dolor perdia la seva força, com més fortes eren les cosses. I amb el seu cos inert, es deixà vèncer sense lluitar, rendint-se des del primer dia que sentí de la veu d’aquell home, les paraules t’estimo. I amb aquesta victòria, la deixà a terra acompanyada només dels plors. Passaren uns minuts i quan ella se n’adonà que ja no hi havia perill, s’aixecà amb prou feines i s’amagà en algun racó d’aquella casa, rere els seus blaus i la seva sang, una nova cuirassa feta de pell.