La bogeria disfressada

Avui dissabte, la monarquia de la festa ha arribat,

amb l’aparença d’una persona o d’un animal.

Uns li diuen carnestoltes, altres carnaval.

El rei de la rauxa és al capdavant.

Cal anar disfressat.

Cal anar amagat.

Cal anar maquillat.

Tota una bogeria,

feta realitat.

La lectura del pregó

dóna entrada a la festa.

S’inaugura la celebració

i comença la gresca!

No valen les limitacions.

No valen les vergonyes.

Només valen les normes

del senyor Carnestoltes.

L’objectiu és únic.

Ens ho hem de passar bé,

oblidant els complexes,

somniant amb allò que voldríem ser.

Música, dansa i disfresses

alegren la vila fins dimarts,

que és quan el poble se n’adona

que la diversió no pot ser eterna,

millor alterna

cada mes de febrer

abans de quaresma.

És hora de decidir.

És moment del judici.

El rei és jutjat

i declarat ben culpable!

… de tot el caos que ha creat.

Sentència: a la foguera, a ser cremat!

Moment abans de la seva mort,

En Carnestoltes sense corona

Llegeix el seu testament, tot.

I comencen les flames a cremar el ninot

Davant de tothom, de tots.

Se n’ha anat

però l’any vinent

tornarà a ser amb nosaltres

per tornar a ser cremat