El quadre del silenci
Les mentides de la son del dia etern,
moren a mans de la crua veritat,
que no s’amaga dins el forat,
de la por al teu cel ferm.
La confiança cega
ha ben obert els ulls.
S’escapa de la teva fera
més enllà de la gran foguera.
No podem obviar la no realitat.
Els amagatalls són invisibles al verduc.
Les paraules no dites també són mentida.
Els rínxols dels mots no enreden més la vida
Som com som més enllà del què no som ni serem.
Els actes són les nostres empremtes al camí de darrere.
Les promeses desfetes no encenen les passions de terra.
Més que mai, la guspira s’apaga sota els enganys de fems.
La muralla que separa el real de l’imaginat es desfà allà dalt.
Totxo a totxo desfaig el mur mentider, apropant ànimes.
Mireu amb els ulls oberts, sense vergonya aplacant.
Podríem ser i no som més que formes àrides.
El laberint de les veritats juganer
S’estén sota la roba mullada
Quan el nan rialler
Dóna una ullada.
Troba certeses.
Obres esteses.
Olors enteses.
Arts preteses.
V e r i t a t s
Res més …
V e r i t a t s
Necessitat
V e r i t a t s
Pretenc …
V e r i t a t s
Una i única
possibilitat
SOMNI TURQUESA 
M ENCANTA
TU ETS AMO DEL TU SILENCI I ESCLAU DE LES TEVES PARAULES.
LES MENTIDES TENEN POTES,CURTES,I SI NO RECORDO MALAMENT ,ATRAPAS ABANS UN MENTIDER QUE UN COIX!!!
ACCIO = CONSEQUENCIA,UN PETO!!
Un poema verdaderament bonic. m’ha encantat. Tot el que dius es d’una bellesa aclaparadora.. tots estem buscant..sentint…estimant
…costa trobar un cor sencill i sincer…però…existeixen…
Dalia 25 Abril
Bona sort! Quina pena ens tenies ben acostumats als teus bells poemes. Una abraçada.
Un poema maravilloso muy bueno es verdad a veces este mundo està lleno de mentiras y pocas verdades. La mentira ha recorrido dos veces el mundo cuando la verdad no se a puesto todavía los pantalones y así que este es un poema de despedida para meterte, màs de lo que estàs involucrada, de pleno en el proyecto que tenemos conjunto va a ser genial es emocionante colaborar en un libro y màs de poesia es algo que uno no se lo espera !! no todo los días se empieza un proyecto, así de espontàneo. Una abraçada daurada i petons
No m’acaba de fer el pes aqust poema, no se si perquè no l’entenc bé o prquè no li veig el contingut. Les rimes són perfectes pero en conjunt contingut i forma no el comprenc. Dec estar atapaït d’idees i no sóc capaç de trobar la veritat que sura pel teu poema. dixit
Al primer que fan mal les mentides és al mateix que les diu
La falsedad corromp al ser humà.
Amb la veirtat per devant sempre anirem més lluny…
Carolina gràcies per compartir amb nosaltres el teu somni, t’esperarem, de tant en tant va bé fer un resset, fins sempre…
doncs a mi m ha agradat molt , és un poema recordem , un poema real o no, però no deix de ser molt bonic i a mi m´ agrada llegir el que escrius ,amb errades o sense , segueixes la linea Carolina!! la que tots llegiem i seguim llegint …. i que esperem llegir … petons !!
M’ENCANTAT CAROLINA, NO TRIGUIS A TORNAR …..UNA ABRAÇADA !!
Las mentides, mal arreclo, per menti sa de tenir mol bona memoria i la memoria subin falla i mol, es a les hores cuan et trobes am una fera que es torne contra tu. Las mentides mal arreclo.Et desitjo molte sort Carolina torna aviat.
Hay querida ni hablar! Las mentiras duelen y tanto …. Que puedo decirte yo, pero tú poema expresa todo, te felicito, te doy gracias, y las críticas malas, buenas no importan, sí comprendieran el porque y lo real que se desprende de este sentir porque nace desde el alma. Y nadie te Puede reprochar absolutamente nada, si las personas sensibles no expresaramos lo que sentimos, no habría tantos poemas, ni cuentos, ni novelas inolvidables, siempre debemos pensar ante cada creación que quedará grabada para siempre en el tiempo, y eso se mucho!!! Te mando todo mi cariño !!!!!