Cendres molles

Un foc ardent espetega siluetes silencioses,
que s’entrellacen amb la calor de les brases,
trobant un racó en què estimar-se,
sense cap més preocupació,
que cremar el desig
i somniar amb l’infinit.

I un xàfec arriba
-tot d’una-
i apaga l’estima
d’aquelles flames
que gaudien.

Ara només queden cendres molles
d’un passat que s’han endut les ones.
I al costat, un mirall opac
-reflex de la buidor-
de l’amor trepitjat
amb promeses desfetes,
de somnis mutilats
per les feres.

Cendres molles
dins una soga.
Passa l’estona.
Mentides boges.

El camí s’ha quedat sense poder sortir,
cal que girem cua,
que tornem a començar,
que tornem a caminar
per una drecera nova,
allà on no hi hagin cendres molles.

Anuncis

3 Respostes to “Cendres molles”

  1. Cendres molles que ballen boges,
    massa calma i un desig ben foll,
    tranquil·les cón les ones grises,
    el foc no revifa i ho dono tot,
    tot d’una, a qui m’estimi, estimo,
    tantes vegades i de tantes maneres,
    de tantes formes, sense fronteres.

    Però ara el foc és moll a aquest món,
    totes les il·lusions d’han esfumat,
    passant el dol dels cors, estimant,
    la impotència de no saber com dir,
    que la flama d’ahir ara és brasa,
    encesa, les llàgrimes no l’apaguen.

    Eternament estimant, etern estimant-te,
    sentint-te, mentre passen les imatges,
    totes tant nues, totes tant infinites.

    Les injustícies ens guien, immòvils,
    pensem que són els altres, però no,
    som nosaltres mateixos, només nosaltres.

    I ja no som dos, ni som tres, no som flors,
    i ninguna es mor, ninguna es va apagant,
    el jardí és ple de felicitat, plorem,
    però fem-ho d’alegria, de la joia del ser,
    de conéixer-nos, ara, encara més… i més.

    T’estimo, t’he estimat, t’estimaré sempre.

  2. Carrer de montalegre
    avui ho veig tot negre

    Porta de la universitat.
    Turistes, transvestits i gays
    encisadores fades de la lluna
    la dama de la fac, la seva amiga espurna
    i màgics fascinants que et donen una engruna,
    et lleven el delit i et deixen amb la runa
    I tu, estimat, on ets?
    amic de mi, la Duna
    la sibil•la d’abans
    la maga de cent anys,
    senyoreta amb ulleres d’aram,
    abric de ras,
    estola de vellut
    i pantalons de marca “M’és igual”.
    Una dona tarada
    que ha perdut el demà
    es treu sang del nas
    amb un bitllet fals,
    passa pel davant
    i em quedo pensant
    la vida li ha fet mal,
    ella és boja, potser jo
    conservo encara el far
    l’espill que m’il•lumina
    navegant pel teu mar,
    conservo encar l’aroma
    del perfum de Paris
    l’enginy de viure lliure
    com Nirvana l’estil
    indies serrells, vaquers de pell
    botes rocqueres, plé el cistell,
    m’ofego en l’angoixa
    de no saber on ets.

    Carrer de montalegre
    avui ho veig tot negre

    Dala Català

  3. Es molt saludable treure les males vibracion fora, les malas experiencies que a la fi son experiencies de vida que ens ajuden a seguir el cami llarg , faixuc, que tots em de fer i mirar sempre endavant sense oblidar mai pero sense rencunia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: