Cendres molles
Un foc ardent espetega siluetes silencioses,
que s’entrellacen amb la calor de les brases,
trobant un racó en què estimar-se,
sense cap més preocupació,
que cremar el desig
i somniar amb l’infinit.
I un xàfec arriba
-tot d’una-
i apaga l’estima
d’aquelles flames
que gaudien.
Ara només queden cendres molles
d’un passat que s’han endut les ones.
I al costat, un mirall opac
-reflex de la buidor-
de l’amor trepitjat
amb promeses desfetes,
de somnis mutilats
per les feres.
Cendres molles
dins una soga.
Passa l’estona.
Mentides boges.
El camí s’ha quedat sense poder sortir,
cal que girem cua,
que tornem a començar,
que tornem a caminar
per una drecera nova,
allà on no hi hagin cendres molles.
SOMNI TURQUESA 
Cendres molles que ballen boges,
massa calma i un desig ben foll,
tranquil·les cón les ones grises,
el foc no revifa i ho dono tot,
tot d’una, a qui m’estimi, estimo,
tantes vegades i de tantes maneres,
de tantes formes, sense fronteres.
Però ara el foc és moll a aquest món,
totes les il·lusions d’han esfumat,
passant el dol dels cors, estimant,
la impotència de no saber com dir,
que la flama d’ahir ara és brasa,
encesa, les llàgrimes no l’apaguen.
Eternament estimant, etern estimant-te,
sentint-te, mentre passen les imatges,
totes tant nues, totes tant infinites.
Les injustícies ens guien, immòvils,
pensem que són els altres, però no,
som nosaltres mateixos, només nosaltres.
I ja no som dos, ni som tres, no som flors,
i ninguna es mor, ninguna es va apagant,
el jardí és ple de felicitat, plorem,
però fem-ho d’alegria, de la joia del ser,
de conéixer-nos, ara, encara més… i més.
T’estimo, t’he estimat, t’estimaré sempre.
Carrer de montalegre
avui ho veig tot negre
Porta de la universitat.
Turistes, transvestits i gays
encisadores fades de la lluna
la dama de la fac, la seva amiga espurna
i màgics fascinants que et donen una engruna,
et lleven el delit i et deixen amb la runa
I tu, estimat, on ets?
amic de mi, la Duna
la sibil•la d’abans
la maga de cent anys,
senyoreta amb ulleres d’aram,
abric de ras,
estola de vellut
i pantalons de marca “M’és igual”.
Una dona tarada
que ha perdut el demà
es treu sang del nas
amb un bitllet fals,
passa pel davant
i em quedo pensant
la vida li ha fet mal,
ella és boja, potser jo
conservo encara el far
l’espill que m’il•lumina
navegant pel teu mar,
conservo encar l’aroma
del perfum de Paris
l’enginy de viure lliure
com Nirvana l’estil
indies serrells, vaquers de pell
botes rocqueres, plé el cistell,
m’ofego en l’angoixa
de no saber on ets.
Carrer de montalegre
avui ho veig tot negre
Dala Català
Es molt saludable treure les males vibracion fora, les malas experiencies que a la fi son experiencies de vida que ens ajuden a seguir el cami llarg , faixuc, que tots em de fer i mirar sempre endavant sense oblidar mai pero sense rencunia.