El món fa plorar

Tancats tinc els ulls.
La meva ment somnia,
amb un món ara no present
despullat d’injustícies.

Saltem de sol a lluna,
de lluna a sol, tot d’una.
La nit es fa de dia, endins.
El dia es desfà en la nit.

El decorat ens envolta
la història disposa
el sol ens torra
les calbes de les molses.

Ja no hi ha pessebres.
Ja no hi ha desembres.
Ja no hi ha sembres.
Ja no hi ha membres.

Amagats els gats
Amagatalls dels galls
Les cartes de les escales
les duen coloms sense ales.

El naufragi de Noè arriba
És moment d’encantar les bruixes
Fugiran del món sense les espines
i ens menjarem les seves cuixes.

Els ulls pensen.
Els nassos senten.
La pell mira.
La boca crida.

El cant dels valors és mut.
La lluita s’atura en el passat.
No hi ha res més fotut
que somniar amb algú casat.

La nostra terra es ven
L’han comprada fa temps
I nosaltres ens queixem
però no oblidem
que mai serem a temps
mentre el cartell sigui el mateix,
la venda persisteix.

El nostre preu és baix
unes quantes vides i escaig
som la pena empírica
d’una mare bíblica
que es nodreix i es podreix
que creix i es dissipa.

Tot està ben lligat.
Tot és al sac.
La collita no és blat.
La collita és fracàs.

El verí ens alimenta
de generació en generació
La mala llet és concreta
l’ésser humà s’enveja.

Quan tu i jo acceptem com som.
Quan ells i elles s’estimin com són.
Quan vosaltres i nosaltres ens agradem més.
Quan ell i ella estimin als demés.

El món no mirarà ni a dalt, ni a baix,
ni a esquerra ni a dreta,
ni a la superfície ni a la profunditat.
Només viurem sent, sense parar de girar.

Una vida en somni que es projecta en la retina.
Una vida futura que m’espera algun dia.