Amor a la carta
Querido Seas quién seas:
Desde hace días que le doy vueltas y vueltas a lo que siento por ti. No sé si es amor pero creo que así le llaman. Es la primera vez que me siento abducida por un sentimiento tal que me perturba, me despista, ingrávidamente, me hace reír y a la vez llorar.
La incertidumbre, la inseguridad y la impotencia me congelan en el tiempo, sin poder mover un dedo ni articular palabra alguna cuando te veo.
¿Cómo poder decirte que te quiero si no sé realmente lo que siento? ¿Te quiero? ¿Te amo? ¿Te deseo? ¿Te necesito? Creo que nada y todo a la vez. ¿Cómo poder expresarte todo ello si no existen palabras que puedan a penas acercarse a describir todo este remolino hormonal de incomprensiones físicas, espirituales y psíquicas?
Sólo conozco el lenguaje del cuerpo, de las caricias, de los besos, de las miradas fortuitas, de los juegos de manos, de las huidas a escondidas, de la unión de nuestras almas sin apenas conocernos.
Sin palabras, seas quién seas, te digo lo que siento.
Sin palabras, nuestro silencio cobija nuestro amor.
Sin palabras, eres tú, seas quién seas, y soy yo.
Sin palabras, somos eternos amantes mudos.
Sin palabras…
Cuando jamás recibas esta carta y oigas mi silencio, quedarás atrapado por este profundo sentir que va más allá de nuestra voluntad.
Eternamente,
Soy quien no encuentras.
SOMNI TURQUESA 
impresionant !!! m encanta !!!! sense paraules, Carolina!!!!
Com sempre..qu´et llisc,m´emossiones,bandida…T´en entres tan a dins de mí..qu´en fass por..perqué traus de mí..sentiments que creia perduts..tancats per sempre al fons de la meva ánima.Grassies per sempre Carolina..
De vegades d’amor truca a la taula,
passa de la porta i s’instal·la dins,
dins la ploma i el pergamí, al camí,
entre el destí après i la màgia viva,
que s’endinsa, com els teus versos,
tant sentits, tant endins, així,
tal i com agrada arreu del món,
perquè la saviesa és oberta,
ara de nou, epistolari de foc,
de passió intensa, a la carta.
me encanta Carolina…..sencillamente eres genial.
muac.
Carolina, d’on treus aquestes paraules tan belles, tan abstractes, però d’una qualitat descriptiva quasi fotogràfica. Qui no ha sentit mai, això que ens comuniques? i amb aquest llenguatge tan precís com el bisturí d’un cirugià que ens disseccionés l’ànima sense fer-nos cap mal, només per eliminar-ne tot el més impur…
Quin amor més pur aquest que ens comparteixes, és un convit a estimar, que suggerent!!! M’hi afegeixo sense cap recansa.
Tots ens trobem aquí, sense presentacions prèvies…
Per l’amor i per l’amistat…
Es tan cert tot el que dios,realmen es lo que se sent cuan s’ esta enamorat,hi han caricias, mirades i altres expresions corporals que arriban hon las paraules quedan curtas.Precios.
una cosa, es una crta d’un home a un altre home? seas quien seas… que em sembla bé, l’únic que vull saber si es així.
va cap a un “Querido seas… ” i diu “…me siento abducido…”
sigui com sigui i per qui sigui m’agrada i si ha de ser la vida els conduira a trobar-se
…sencillo y lleno de amor….
Carolina: no em queden paraules per expressar els sentiments que m’has encès amb les teves. Preciós!! Molt ben respost per Jordi Macià: m’hi afegeixo.
És un goig per mi rebre les teves poesies. Moltes gràcies!
Es tot allo que amb una vida no hagues sapigut expresar mai,
Diuen que has de plantar un arbre ,tenir un nen ,i esciure quelcom ,,,,,,,,,,,,,
definitvament hem rendeixo i tant sols hem queda treure m el barret !!!
Sra Carolina FELICITAS !!!!” ara, touche” muuacccss
saps que el millor llenguatge és el corporal? doncs avui també he aprés que l´escrit pot fer molt de bé, també i gràcies a tú Carolina !! jo també em trec el barret davant d´aquesta carta !! petonàs!!
es una pasada no tinc paraules…
genial, els sentiments s’han fet paraules, m’agrada tot el que escrius.
[…] Amor a la carta […]
Somni Turquesa said this on Abril 1, 2010 a 5:43 pm |
La veritat és que a mi en aquest moment em clava la situació actual. No se com afrontar-lo, excepte amb valor, però els sentiments estan desbocats i se superposen els uns als altres i és difícil el meu embolic de solucionar. Si és que sí o és que no, em provoquen sentiments contradictoris d’il.lusió i de por. Sí es amor la vida donarà un tomb brusc sí no ho és la decepció m’acosarà sense treva. Així doncs esperem i donem temps al temps i el que hagi de passar passarà i hauré de seguir el que em diu el cor encara que suposi tornar a començar una història que ja he viscut varies vegades i no han acabat mai bé, això si, durant una part de la història he sigut feliç com mai però al final la rutina, el temps, la maduració o no, i la resta de coses del dia a dia l’han acabat destruint. L’amor se’n va poc a poc i un dia de cop ens donem que ja no el sentim i que no som feliços i hem de començar a preparar la retirada fins que el tornem a trobar o pot ser ja no el trobrem mai. Que complicada és la vida. Estic cansat de que passi un i altre cop el mateix i no el pugui evitar. L’amor hauria de ser indefinit en el temps i la felicitat acompanyar-nos sempre. La utopia. dixit
Hola Carolina 🙂
Cotilleando por tu web los demàs poemas de tu web, nos encontramos con esta seccion de Somnis y nos llamo la atención este poema, ya el título nos transmitia algo no sé aglo especial clickeamos encima y nos lo pusimos a leer…y nos quedamos con el corazón en la mano es que transmite unas sensaciones que bueno nosotros siendo jòvenes estamos experimentando las distintas amores ya sean cercanos, lejanos,…una sensación especial y luego la forma del poema escrito como un carta està muy bien ya las formas que les das son geniales peró este especialmente tiene un algo que nos sentimos muy identificados con algunas partes sobre todo:
Primero la parte que le gusta a Tere:
“La incertidumbre, la inseguridad y la impotencia me congelan en el tiempo, sin poder mover un dedo ni articular palabra alguna cuando te veo.”
Y, junto a la anterior, la mía :
“Sólo conozco el lenguaje del cuerpo, de las caricias, de los besos, de las miradas fortuitas, de los juegos de manos, de las huidas a escondidas, de la unión de nuestras almas sin apenas conocernos.”
Por los comentarios que hemos ojeado así a primera vista todos se siente identficados con el por expresar lo que muchos hemos querido expresar de alguana forma a esa persona a la que queriamos, queremos. Seguiremos curioseando màs poemas tuyos porque aparte de los que nos haces por el tema que proponemos y los que hicistes de navidad y este de Sant Jordi no conocemos los demàs. Una abracçada molt graan y petonaassos !!
Daviid y Teree pqpi
M’has deixat impressionat. La senzillesa del llenguatge no es baralla amb la força de les paraules. Senzillament sensacional!!!!
molt be expresat, Milan Kundera tambe va escriure un bon llibre sobre el tema, sense explicacions s estima es dona tot i aixo es, qui esperi recompensas ,durabilitat eterna, sotmetiment, que m esperi ven asseguda, quan estimas es para el mon, el teu i d ella es clar i no hi mes a dir, el temps d estimar es el mes maravellos que existeix,