Sucre i caramel

Poema inspirat i dedicat a na Laura

Sóc de sucre i caramel.
M’agrada la tendresa i l’estima.
Sento un amor molt potent,
per a tots els que em donen vida.

Sóc també una formigueta,
que vaig fent i fent.
M’agrada la feineta
omplint cada dia de present.

Els mims i els afalacs
em fan sentir segura.
Tinc tot el que desitjo
Desitjo tot el que tinc.

Trobo somnis arreu,
que em fan ser positiva,
que em donen aquella energia,
per contagiar als demés d’alegria.

A voltes em faciliten el camí
Traient les pedres del meu destí.
Són núvols esponjosos,
que m’acaronen amb el sentir.

Anuncis

Una resposta to “Sucre i caramel”

  1. Es la musa “Eimiraivine”, inspiradora dels jocs enamoradisos informals entre amics i persones amables o que senzillament et cauen bé, amb les que comparteixes esporàdics instants eufòrics que et carreguen les piles. El poemet es podria titolar “De sucre i caramel aquell moment”.”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: