4. Matant el temps
I tot d’una, va fer xisclar els dits i el món s’aturà. Amb el moviment congelat i l’esdevenir petrificat, va quedar tota sola davant d’aquell parèntesi atemporal. Va respirar alleugerida i posà la seva ment en blanc. Era un “prou” necessari on cercar una calma escorredissa i juganera. El cansament havia posat punt i final al turment. I la tempesta havia quedat en un quadre penjat a la paret.
No hi havia perill. Tot estava bloquejat i embussat i l’aigua tèrbola ja no corria ni amunt ni avall. Aquell era el seu moment, només d’ella. Ja no avançava ni tampoc anava enrere.
Quieta i d’en peus amb la mirada a un horitzó de pedra, pensà:
– On collons anem?
– Enlloc.- Es respongué.
Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres.
http://www.youtube.com/watch?v=ov_Fl9lwHyI
SOMNI TURQUESA 
Mmmm…M’agrada…!!!
M’agrada que t’agradi!!!
M’agrada que t’agradi que m’agradi…!!!
Ostres, Carolina… t’he llegit encare molt poc, però…
tot el que he llegit m’agrada… Molt !!!
Som en bernat,El tema es de alguna cosa negativa i li posa fi.
Trop que el text es mal de entendre però crec que parla de que una persona que so a pasat malament i en un moment te quedes aturat se a acabat la tempesta com per exemple una crisi i al final deixa enrera la crisi i segueix adevant alegrement. Fa referencia al temps el text per la ultima frase que ens diu. M’a agradat bestant el text perquè m’ha fet pensar a estat bestant interesant !
El temps… és un dels meus temes més recurrents. Un dia vaig sentir una frase en una cançó de “Violadores del verso” que deia: “somos el tiempo que nos queda”. Aquí et passo, Bernat, el link de la cançó: http://www.youtube.com/watch?v=ov_Fl9lwHyI
1. Explica el tema d’aquest text, en fas un resum de quatre línies i un comentari personal. Què t’ha sorprès?
jo trob que parla o dun maltractament cap a la dona o de la contaminacio mundial ja que es bastant abstracta i no l’acab d’entendre.
l’abstraccio del text.
En realitat parla de la necessitat que una persona (en aquest cas és dona, però també podria ser home) té d’aturar el món i prendre’s un moment per ell/a mateix/a. És com un oasi sense temps. T’ho imagines, Miquel? Per exemple, en època d’exàmens, seria un bon moment per aturar el temps jejejeje i relaxar-nos! I quan tornéssim a fer-lo girar, tindríem les nostres forces renovades 🙂
Som en Miquel Àngel ,el text es bastant dificil d’entendre,el text xerra d’una dona que no passa uns bons moments.El text fa referència al temps (Només anem matant el temps lentament, fins que ell ens mata a nosaltres).
No vas mal adreçat, Miquel Àngel. Qui no ha desitjat algun cop “demanar temps”, com fa l’entrenador d’un equip de bàsquet i per un instant atura el partit? Normalment, la vida és com un riu que et va empenyent cap a la mar (la mort) i segueixes la corrent, deixant-te endur per la seva força. Aquesta força la podem trobar en la nostra societat que també ens empeny cap a uns hàbits, uns costums, unes obligacions, una cultura, una manera de fer. I sense adonar-te’n, pots caure en el parany de l’estrès i diu: PROU… necessito temps.
Jo compar aquest text amb una ruptura perquè dediques tot el temps en aquest persona però no reps el mateix i per no discutir amb el o ella no dius res et quedes amb tot el que has de dir dintre , i així durant molts de pics fins que arriba un dia que no pots mes i ho dius tots , però l’unica solució es acabar la relació, i dius per fi a acabat tots els dolents moments.
Passa el temps i encara et recordes de aquell al·lot i no atures mai de pensar , no fas res nomes penses en el i tractes de trobar solucions però nomes hi ha una la mort.
Es trist passant-se la vida dedicada a algú que mai a pensat en tu.
Una braçada Carolina!!