Barraca!

Munt de gent
al coliseu de les pilotes,
que obliden el moment,
que cerquen l’entreteniment,
fugint del pensament,
deixant la raó a un racó,
que se’n dur a puntades de peu,
tot l’essencial de la vida, la lluita
per una llibertat lliure,
per una ment gens única,
escapant de les masses,
renegant dels controls,
tallant els fils,
negant-se a ser ninots.

Barraca!
L’exaltació de les emocions
que enganyen el cor,
que calma les angoixes
com les pastilles químiques
… tranquil•litzen
per a no pensar,
per a deixar fer,
per a romandre-ho tot igual,
per contagiar el món
amb una mateixa idea,
fent un tabú de la diversitat,
una castració de la riquesa,
-intel•lectual-

Una aturada al caminar.
Un cau on amagar-se
creat pels romans,
seguit pels nazis.

Espectacle!

Color, llum i emoció!
-Goooooool!-
Crits desesperats
de les ànimes buides
que cerquen un sentit
en una vida fugida,
esclava i perduda.

Amics xais, sigueu ben negres!
La revolució no és un entreteniment.
La revolució és una crida
a un despertar real,
a un rebuig dels anhels
de les entrades a porteries.

Mentre el món s’atura davant un negoci,
venem el nostre esperit a un mer oci.

Fem les barraques al carrer,
amb el nostre cor present.
Fem dels crits un de sol:

A les barricades!

No anem enlloc.
Cal que comencem de nou
Un món sense diners,
un món sense ambicions
un món d’iguals
i treure’ls el poder als pocs,

… el poder és de tots …

Anuncis

11 Respostes to “Barraca!”

  1. Un poema preciós i real com la vida mateixa. A les barricades !!!!! en el passat van aconseguir quelcom.

  2. Es un dir, diem una forma d’expressió, avui existeixen barricades pacufuques

  3. error= pacifiques

  4. Dono per acabat el tema

  5. Carolina tot el que dios es britat, jo sempre hi pensat que el futbol es el opio de las masas no es un esport es un negoci i mol lucratio.

  6. Ualaaaaaaaaaaa clavat…!!!

  7. Me dejas asombrada por tu lucidez, transparante y clarificadora.
    No creas que todos somos borregos por ver rodar una pelota, hecha con las manos de unos niñños pobres que les pagan miserias, o por sus camisetas, zapatillas hechas por las manos de las madres de los niños a las cuales les dan el mismo precio. donde está la crisis, los parados, los sin techo, los pensionistas que con lo poco que nos pagan nos congelas más. Solo negocio de los mismos, ricos, banqueros, políticos de turno, que han encontrado el futbol como un lavado de cerebro de aquellos borregos. Gracias

  8. Com bé ens diu Na Maribel, el fútbol és l’opi del poble. Com bé ho il.lustres tu amb la foto, també és el circ romà del segle XX i XXI. Com bé dieu n’Enric i tu “A les barricades”, pacífiques sí, però necessàries, imprescindibles, per a combatre aquest mar d’intolerància, de fanatisme i aquest brut negoci que és el fútbol “professional” i molts d’altres esports que d’això no en tenen res i que només són espectacles per adormir i manipular les masses. Cal que ens preguntem, és esport en realitat aquest fútbol? No! No ho és!

    A mi també m’agradava força l’esport i el fútbol. Fa temps, però, anys, que em fastigueja i que crec que és un pèsim exemple sobretot pels joves, doncs guanyar-se la vida és molt difícil i requereix un esforç diari. I n’hi ha molts, de joves i d’altres que ja no ho són, que es projecten en aquest aberrant model(?) que només crea mites de fang i uns privilegiats i uns mimats mercenaris. En quin món vivim que sembla que el fútbol sigui el més important de tot? Sense comentaris! Val més que em mosegui la llengua!

  9. Además de todo esto que hay detrás, Maria, que es espeluzanante y de vergüenza ajena y no tan ajena, sino propia… Te traduzco al castellano lo que escribí. Saludos a l@s donostiarr@s.

    Como bien nos dice Maribel, el fútbol es el opio del pueblo. Como bien lo ilustras tu con la foto (Carolina), también es el circo romano del siglo XX y XXI. Como bien nos decís Enrique y tu “A las barricadas”, pacíficas sí, pero necesarias e imprescindibles, para combatir este mar de intolerancia, de fanatismo y este sucio negocio que es el fútbol “profesional” y otros muchos deportes que de eso nada tienen y que sólo son espectáculos para dormir y manipular a las masas. Es necesario que nos preguntemos, ¿es deporte en realidad este fútbol? No! No lo es!

    A mi también me gustaba bastante el deporte y el fútbol. Hace tiempo, pero, años, que me asquea y que creo que es un pésimo ejemplo sobretodo para los jóvenes, pues ganarse la vida es muy difícil y requiere un esfuerzo diario. Y hay muchos, jóvenes y otros que ya no lo son, que se proyectan en este aberrante modelo(?) que sólo crea mitos de barro y unos privilegiados y mimados mercenarios. En qué mundo estamos que parece que el fútbol sea lo más importante de todo? Sin comentarios! Vale más que me muerda la lengua!

  10. Carol t’ha sortit un poema molt bo. M’agrada molt i tenint en compte que sóc fanàtic del futbol encara té més mèrit. Només volia explicar-te una història que va començar fa 25 años i jo era un jove estudiant de Dret, comunista llibertari actiu hi havia una dictadura a l’estat espanyol i el futbol era una valvula d’escapamnt per a moltes persones. La història és la següent: un grup de 8 o 10 amics que prenien cervesa i preparavan accions antirègim els diumenges com que eren ateus i no hi anaven a misa s’avorrien. Xerrant se’ls va ocorre formar un equip de futbol sala i jugar els diumenges al matí en una lliga de barris. I així ho van fer van comprar una equipació adient, botes, etc, i van debutar un mes de setembre de 1985. Jo era un d’ells i cada diumenge agafava la meva filla Lucía que aleshores tenia mesos i me l’emportava al camp mentre jugava i altres dones de companys i la meva l’entretenien. Estàven a l’aire lliure els nanos disfrutaven jugant entre ells i els pares descarregavem l’adrenalina acumulada per les frustracions de la vida en alguns aspectes d’aquells dies. D’aquell equip només queda una persona que encara juga i sóc jo i d’aquí a uns mesos celebrarem el 25è. aniversari de la fundació de l’equip Els Dalton lladres de còmic com tothom sap. Per aquest equip han passat més de 100 persones diferents i sempre hem mantingut el contacte i l’amistat i quedem de tant en tant per sopar. Ara els jugadors són el meu fill i els fills d’altres que han jugat en algun moment amb nosaltres i com no el capità i president Sindi Viz. A mi m’ha ensenyat a conviure amb altre gent, ajudar quan algú tenia problemes, a ser solidari a tenir educació envers els altres i criar els fills en companyia de gent de tot tipus, races, procedencies e ideologia. Jo li dec al futbol saber treballar en equip, ayudar als altres, comprendre el perquè de moltes actituds i comportaments a crèixer com a persona en una paraula a fr-me millor persona. No cobraven res pagavem, ens alienava de la religió i tots desitjavem que arribés el diumenge per anar-hi als dalton. Ara farà 25 anys. Només volia que coneguessis aquesta història tan humil però a la vegada d’una grandesa personal inigualable. Això també és futbol Carol. T’ho diu el Sindi Viz dixit.

  11. En aquest fútbol si que hi crec Sindi. Jo també havia jugat, no tants any anys com tu, a hoquei sobre patins i fútbol sala i és veritat que feies amistats i aprenies a valorar el treball en equip. Però no estem parlant d’aquest fútbol, estem parlant d’un negoci de mercenaris, tant jugadors com directius com medis que el promocionen, com multinacionals que hi giren al voltant…i que d’esport no en té absolutament res de res. És aberrant i molt preocupant que molta gent s’hi enganxi i que fagi el joc a aquest pudrit món d l’esport. Avui dia, de vegades, vaig a veure esport amateur, és l’unic esport que m’interessa. Apart el de les noies, que curiosament sempre han estat ningunejadas i mirades, per vàriar, com a èssers inferiors en el hipermasclista, també, món de l’esport

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: