Huracà turquesa
Bufa el vent ben fort,
enfadat per les mentides
destruint els horts,
tot ple d’ira.
Bufa el vent ben fort,
fart de les injustícies,
emportant-s’ho tot,
amb tota la malícia.
Bufa el vent ben fort,
cansat de les veritats a mitges,
mentre l’arbre creix tort,
mai veurà la llum de la vigília.
Bufa el vent ben fort
i galopant em trobo guarida,
dins el magatzem de sort,
d’aquell cau que em dóna acollida.
Bufa el vent ben fort
I s’ho enduu tot.
És l’huracà turquesa
que només cerca la puresa.
SOMNI TURQUESA 
Mol bonic Carolina, tan de bo aquet vent fes net i deixes rera seu , un mon ple de amor i justicia, un mon feliç.
Carolina, no sé ben bé que és el que t’inspira a escriure això, però estic segur que al llegir-ho, puc entendre perfectament el que sents, ja saps que en mi sempre tindràs un amic, i l’amistat no coneix les infidelitats, quants més amics tens més fidel ets a tu mateix i als teus amics, perque l’amistat no té limit, és lliure, vountària, i una amistat no exclou l’altra, si fos així ja no seria amistat, seria unaltre cosa.
Una abraçada i un petó a la menuda.
Geniaal aquest poemaa trobaat per allà perdut quines coses com és que aquest poemaa tant fort com es aqiest huracà no habiaa vist encara la llum, entre d’altes hurans que cerquen destruccions aquest cerca puresa :). Una abraçada daurada i molts petoons per tots 🙂
Carolina , un poema sincer , que el vent s’emporte allò que no és sincer , allò que no et respecta , allò que no et deixa ser tu .Una forta abraçada.