9. Florint esperances

El seu silenci
era la ressaca
d’haver-ho ja dit
tot.

Les paraules
ara només
rodolaven
com un eco
que rebota
per les parets
del seu cervell,
esquivant
les neurones
persistents.

Emmudida
per voluntat pròpia
deixà passar
les estones
i escoltà el soroll
del vent de ponent.

Plovien penes
i florien esperances.