En el punt de mira

Només trigares a caure set segons a terra. Set anys tingueres de mala sort. S’esmicolà el teu mirall en mil imatges, cada una d’elles distorsionada. Eres un trencaclosques i et faltava una peça. Cercares qui eres i sabies que l’essència no transmutava, no canviava, no es disfressava … Constant, perenne, etern, el teu DNA és qui et mitificava i et proporcionava una pròpia patent registrada a l’ànima amb un número de sèrie invisible, fugint de miratges de clons, dels plagis descarats, de xucladors d’essències alienes i previsibles.

El foc interior manté vives les cendres del què vares ser, d’aquell full blanc innat que ara, passats els anys, una mica arrugat, està tot guixat de nombres i paraules, amb personatges i dates, amb històries negres i blanques…

No tenies por i t’exhibies al món sense complexes, obertament, sense pell ni cuirassa, sense roba ni paravent, arriscant-te a les crítiques, a les retallades, a les clatellades, a les intoleràncies, a les incomprensions, a les competències, a les enveges, a les lluites d’egos… Però et valia la pena de trobar la contrapartida de la comprensió, la tendresa, la companyia, l’encoratjament, l’estima, la il·lusió, les inquietuds compartides a través d’abraçades de paraules.

Davant un nou món virtual que t’enxarxa dia a dia en tertúlies amb enginy i rialles, en debats amb arguments i descobriments, en una àgora particular que t’ha obert al món, el teu cervell batega neurona a neurona trobant sortosament aquelles respostes anhelades… I ets feliç i et mostres, sense timidesa deixes anar la teva força, la teva vitalitat, la teva esperança, ara recuperada, en l’ésser humà.

I en el punt de mira, t’apunten i et disparen, et fereixen però no et maten… T’aixeques cada cop amb més rapidesa, esquives veloç les bales…

Continua al punt de mira, bé s’ho valen els qui realment t’estimen.


5 Respostes to “En el punt de mira”

  1. es llei de vida aixercarse sempre encara que cada cop costi mes, las ferides son cada cop mes mortals pero l acte de supervivencia supera totes les feridures i al propi ferit.

  2. Hola, com va? Ferit (només una miqueta i d’una manera exquisita) però no mort (em resten encara uns 40 anys sempre que no em trobi inesperadament amb un cotxe conduït per Farruquito), afrimo: Visca les àgores virtuals!!!! Salutacions desde Barcelona Fernando

  3. I no deixarem mai d’aixecar-nos després de cada relliscada, de cada caiguda i de cada traveta que ens posin. Sempre al punt de mira.

  4. Només es tracta de canviar de posició, d’escollir un angle diferent, i el punt de mira canvia ràpidament; no és una pistola que t’apunta, sino unes paraules, o un gest, o una mirada. En tot cas, quelcom diferent que et permet viure sense pors, lluny de paranys i teranyines.

  5. Carai, millor dit Carolina… “L’has clavat”. M’agradaria semblar-me al del teu somni.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: