Els somnis truquen a la porta

Truquen a la porta els nostres somnis
després del despertar de la realitat,
nua i crua, ben dura, espero que tornis
i em facis obrir els ulls clars a la veritat.

Començarem el vers junts
més enllà del “saboir faire”
on el mestratge és només fum
i no tenim res, doncs tot ens ho han pres.

Pasturarem a les cales turqueses
on la màgica llum s’ens insinua
gest a gest, mirades esteses,
siluetes entrellaçades, ben nues.

Ni ens cansarem ni ens asseurem.
Sense cap aturada, enfilarem la muntanya,
lentament com el cargol quan treu la banya,
deixarem el nou rastre de la nova trobada.

Després d’això, naixereu, tots.
I nosaltres us guaitarem des del cel
perquè després de la mort, que tot ho pot,
una nova porta s’obre il·luminada pels estels.

Traspasseu la porta dels somnis, allà us esperem.


13 Respostes to “Els somnis truquen a la porta”

  1. sempre truquen a la porta, cada dia que pasa, téns el somni pendent i esperant per destí i potser no el veus però hi és , segueixen el seu curs, al moment de la vida menys esperat apareixen. m´encanta aquest poema!

  2. Carolina, després de la tempesta, per forta que sigui acostuma a venir la calma…
    Creièm en els nostres somnis, sino, no s’en cumplirà cap…

  3. realitats, veritats… tot això trobem quan sabem, podem… traspassar el llindar de la porta dels somnis

  4. mai s ha de deixar de somiar , et fà sentir viu o viva , i qui no ho vol ser?? tots volem viure a fons la vida , a vegades estem tan liats que ens oblidem que la vida és molt maca ….. o ens lien ! per exemple , cosa que no hauria de ser.

  5. […] Els somnis truquen a la porta […]

  6. Mai hem de deixar de caminar, mai hem de deixar de somniar|

  7. han trucat, i he obert, la porta…
    i m´ha encantat, trobarte de nou, turqueseta…
    m´agradat, gracies de cor. muac.

  8. Jo somnio, però el meu somni no es farà mai realitat.

  9. La porta ja estava oberta, per ella ens hem desliçat, ens hem endinsat en els turqueses somnis, que ens donen vida i ens fan caminar… i aixi la deixaren, oberta de bat a bat, per a tothom que hi vulgui entrar, mai més la tornarem a tancar.

  10. Sumia es com viure una doble vida, sumiem bonic, sumiem els nostres desitjos i mentres sumiem siguem feliços, que ja ens turnara a la realitat el despertador.Mol maco Carolina.

  11. pastissocs farcits de bocinets de somni,
    i aomanits
    amb llum d’estels bocabadats…

  12. Que bonito y real es tu poema, cuanto placer me hacen al leer tus poemas, cuanto aprendo de ellos, gracias muchas gracias

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: