Els somnis truquen a la porta

Truquen a la porta els nostres somnis
després del despertar de la realitat,
nua i crua, ben dura, espero que tornis
i em facis obrir els ulls clars a la veritat.

Començarem el vers junts
més enllà del “saboir faire”
on el mestratge és només fum
i no tenim res, doncs tot ens ho han pres.

Pasturarem a les cales turqueses
on la màgica llum s’ens insinua
gest a gest, mirades esteses,
siluetes entrellaçades, ben nues.

Ni ens cansarem ni ens asseurem.
Sense cap aturada, enfilarem la muntanya,
lentament com el cargol quan treu la banya,
deixarem el nou rastre de la nova trobada.

Després d’això, naixereu, tots.
I nosaltres us guaitarem des del cel
perquè després de la mort, que tot ho pot,
una nova porta s’obre il·luminada pels estels.

Traspasseu la porta dels somnis, allà us esperem.