SOMNI TURQUESA

SOMNI TURQUESA és el resultat d’un brainstorming individual amb petites engrunes de mel i tendresa que va saltant d’aquí cap allà al llarg de quatre eixos temàtics: els moments foscos, els somnis dolços, la crítica social i la passió d’una mare vers la seva filla.

Publicat per Bubok l’u de l’u del 2010 com a celebració del final d’un any molt dur, el 2009, i l’entrada al 2010, un any ple d’esperances, d’il·lusions, de força, de visions, d’anhels i, en definitiva, de somnis turqueses.

El podeu adquirir només fent click aquí.

La supervivència dins aquest sistema capitalista em fa posar un preu al llibre. Arribarà el dia que l’art sigui generós i no tingui preu.

Aquest és el meu primer llibre, és el bateig dels meus versos i els meus sentiments fets públics i nus. És el meu somni turquesa fet realitat. Desitjo que us agradi!

Pròleg

S’obre un nou somni, turquesa, que defineix un vol llarg i sincer, planer, de poesia i escrits, descriptius, que escriuen les línies tranquil·les d’un despertar ple de tendreses i estimes.

Broten de la mà d’una llum turquesa, la mirada de qui escriu, l’ànima de qui sent, més enllà de les paraules escrites, més enllà dels mots emprats.

Arriba el “somni turquesa”, una dolça manera de fer-nos partícips de l’energia que desprèn la Carolina, una força lumínica farcida de lluita, de saviesa compromesa, d’instants plens de llums, i també de foscors, moments on la profunditat és un únic pou que ens empeny amb força cap al gran cau, cap al gran niu, dels somnis secrets i íntims, que anem forjant, amb astúcia i tenacitat, per a arribar al més llarg dels somnis, al seu infinit finit, allà on ja no som xais, on ens omplim els llavis de la mel més dolça, on caminem sense presses, per les pàgines, blanques i negres, de les aigües de color, on tu, ella, ell, jo, naveguem, surem, nedem, amb la força desbocada de qui vol canviar tot allò que no ens agrada:

Males llunes, hòsties que cal aturar, per damunt de tot, actuant. Druïdesses i druides que caminen lliures per les línies dissoltes, de vegades moltes, d’altres poques, mai masses, sí, les justes, sempre trobant aquell equilibri entre la festa i el dol, entre el vol i la nit, entre la calma i la mar, entre les llums i els somnis, encesos, de la teva realitat, de la seva realitat, feta somni assolit, fet de poesies, assajos, texts, que poc a poc, mica en mica, van sorgint, i només per tot això ja valen totes les penes arribar allà on neixen noves pàgines, on les pàgines ja engendrades segueixen omplint-se dels millors dels somnis turqueses, llum turquesa, de les revolucions compromeses.

La barrufeta, com una fada de nit, et dóna la força de l’esperit infant, que mai deixem de ser nenes, que mai deixem de ser nens, aquesta manera ingènua, dolça i pura, de veure el món.

Aquestes pàgines són el reflex d’un mar de somnis turqueses als ulls de la més bella estrella. A més a més, el poblat està de festa, cada dia és un bon dia per a celebrar, de festa en festa, festes populars que, amb pinzellades de colors, la Carolina ens mostra, més enllà de tot tipus de convencions. Un somni fet a mida.

Gràcies pel somni, turquesa, de la llibertat mai prou establerta. Revolució!

Daniel Ferrer i Esteban

Epíleg

Un final que comença ara. La llum ha fet fugir l’obscuritat. Les fades, els druides, els nans, els follets, les nimfes i els gulugus corren i salten entre les línies somniades, cercant el bosc de les ments que s’escriuen telepàtiques i còmplices d’una realitat paral·lela emergent.

Suau i turquesa com el vent, les teves passes, pàgina a pàgina, guaiten com tot es crea en un sol moment, gaudint de la imaginació teva fent de les utopies una essència de futur existent, ara ja present.

Hi ha moments clars, d’altres són obscurs. Tot i així, aprenem sempre del camí a seguir que ens duu cap a Ítaca, la nostra fita. No defallim mai, doncs sempre hi haurà dreceres que faran de la nostra vida la terra més tendra, propera. Escalarem, saltarem, caurem, ens aixecarem, sempre.

Les intencions desitjades són dins dels sentiments més dispars d’una dona, d’una mare, d’una filla, d’una treballadora, d’una lluitadora, d’una somniadora, d’una fada, que ja no s’amaga.

S’ha acabat el silenci, ara la força ve de la mà de la paraula. I aquest poemari és un clam a la llibertat i pensaments individuals que volen formar part d’una col·lectivitat cívica.

Recordava el passat, visc el present i somniaré el futur, amb les ales esteses, conservant la meva essència, més enllà dels huracans i les tempestes.

Nua de tot sentiment, us ofereixo el meu somni turquesa, per a que pugueu ballar amb les estrelles.

Carolina Ibac i Verdaguer

Sant Hipòlit de Voltregà, u de l’u del dos mil deu.

Nota de l’autora

El SOMNI TURQUESA de la profunda mar que de vegades ens desespera i d’altres en duu al costat de les sirenes, trepitja la sorra molla amb peus ferms cap a un destí ple d’anhels i desitjos que configuren un món utòpic i oníric que ens obre els ulls a la plena llum pura.

Somniem cada dia i, de vegades, no ens en adonem. Cada pas, cada acte, cada pensament, cada mirada, cada sensació, cada sentiment, cada sospir, cada guspira, cada visió, cada aprenentatge, cada il·lusió, cada batec, cada topada… ens duu a fer el vol dels somnis per mars on Ulisses cercava l’illa. A cadascun de nosaltres ens espera la nostra Ítaca, però no tinguem pressa per arribar-hi, que no hi ha res més enriquidor que carregar sobre l’esquena del temps un gran bagatge.

Les paraules, versos, estrofes, poemes, proses que contenen aquest llibre tan especial per mi, per ser el primer, evoquen tot el meu ser més profund i enigmàtic, durant anys emmudit, per oferir-vos-el nu de vergonyes i ple de transparència. Impregneu-vos de la meva força, de la meva pena, del meu optimisme, del meu inconformisme, de la meva alegria, de la joia de viure sense complexes, sense enveges, sense inseguretats, sense pors, perquè no hi ha res més únic que tots i cadascun de vosaltres.

Ens parlen, ens ensenyen, ens obliguen a fer la forma i no se’n recorden que el què val és el contingut, el missatge. Aquí no trobareu pas poesies rigoroses, si més no seran poesies dictades per l’ànima turquesa d’una fada presonera al bosc tenebrós i ara reneix amb l’albada d’una nova vida somniada. El somni turquesa només és un producte d’una necessitat expressa després d’haver viscut la mudesa durant deu anys de la meva vida més obscura. Desitjo que us agradin els meus versos que no s’amaguen rere les metàfores enrevessades ni rere paraules irreconeixibles, ni rere estrofes quadriculades, ni rere versos matemàtics que quadren amb els quadrats de les potències i les arrels dels clàssics que juguen amb les nostres ments i ens fan oblidar què són els sentiments. Només aspiro a que us deixeu endur pels meus mots.

Fonts d’inspiració

Una part dels meus poemes han estat inspirats directament per les meves experiències personals; per les meves inquietuds callades i emmudides durant el temps de l’opressió feta repressió sense sortida; pels meus somnis amagats a l’avantsala de la meva ànima, que han pogut sortir de la caverna, guiats per la llum i deixant les cadenes enrere; pel meu inconformisme davant una societat que va tota sola sense rumb; per uns sentiments a flor de pell que cerquen la tendresa fins ara prohibida; per un amor de mare cega que estima per sobre de tot la seva barrufeta i pateix les conseqüències dels actes ferotges de la fera; per una estima nouvinguda que ha fet renéixer la meva essència de poetessa.

L’altra part dels poemes, que tot seguit us detallaré, han estat, com a conseqüència directa, comentaris de les poesies penjades de la xarxa d’en Daniel Ferrer i Esteban, tant al seu lloc web http://barreja.net i al seu nou estrenat lloc web, que us convido a visitar, http://magicallum.com. Els poemes s’interrelacionen mitjançant un ventall de respostes de tots els colors i formes:

• Fada de nit és una resposta onírica a Somnis íntims d’una fada amagada.

• Tendra deessa, tendresa és una resposta tendra a T’estimo, tendresa.

• Llum viva és una resposta lumínica a Vivint la llum.

• Vida simulada és una manera de respondre a Com en vida.

• Dispersem les espurnes és una resposta que espurneja el Foc sense espurnes disperses.

• Deducció compartida és una resposta deduïda a Per deducció.

• T’ho fas tot, amb mi és una resposta feta a T’ho fas tot.

• Enyor trobat és la resposta enyorada al trobar L’enyor, amor.

• Crema el desig és la resposta desitjada a Et desitjo.

• Llum versada és la resposta poètica a la Llum dels versos.

• Or xafogós és la resposta càlida a la Xafogor.

• Sol Blanc és la resposta blanca a la Llum del sol

• Revolució melosa és una resposta revolucionària a la Turquesa revolució!

• Més enllà, la muntanya és una resposta d’alçada a la Llum de la muntanya.

• Mar nua és una resposta despullada a la Llum de la mar.

• Multitud de foc batega a la lluna és una resposta múltiple a la Llum de la multitud, a la Llum del foc bategant i Llum de la lluna.

• Ciutat Tatuic és una resposta emmirallada a la Llum de la ciutat.

Aquest projecte no hagués estat possible si en Daniel no hagués insistit en que compartís la meva poesia a la xarxa i no m’hagués creat aquest bloc que ha tingut una rebuda immillorable. Aprofito des d’aquí per donar les gràcies a tots i totes aquells i aquelles que han compartit sentiments, han passejat per la meves lletres virtuals, i m’han ajudat a créixer i millorar tot expressant-me el seu parer i regalant-me la seva generosa confiança.

Agraïments

A tots aquells i aquelles que l’ànima m’animen.

Al meu pare, que m’ha fet prendre la vida amb ironia.

A la meva mare, que m’ha fet créixer envoltada de poesia.

Al meu avi, sigui on sigui, que sempre em fa companyia.

A en Daniel Ferrer, que m’endinsa en els versos dia a dia.

A la Carlota, que fa de la meva vida pura alegria.