8. A ralentí

Caminava lentament, a ralentí, sense forçar el motor del pas. Guaitava l’entorn amb passivitat, sense amagar una apatia espontània que feia dels seus dies un producte repetit d’un clixé del temps. Gaudia tímidament de les alegries alienes com una espectadora que es manté a la distància. Sospirà quan pensà en aquell Panta rei que acaba posant ordre a un caos aparent. A l’horitzó l’esperava aquell somni que es gronxa com un nen petit gaudint de les carícies del vent quan l’acarona l’ànima.